Un dia atrotinat

Era una tarda grisa d'hivern una rutina per a Riudaura. Un poble molt proper als Pirineus, en una petita casa a les afores del poble hi viu la família Lacroix. Es tracta d'una família francesa que van haver de marxar a Espanya per problemes econòmics.
La Marie, la germana petita, havia discutit amb el seu germà Piere, perquè tots dos volien tenir la mateixa habitació de la casa nova, ja que era gran i tenia una gran finestra, que donava molta lluminositat a l'estància.
Després de discutir cada nen va marxar a un racó diferent de la casa, però la Marie es sentia malament, pesava que justament ara que acabava d'arribar a Espanya estava sola i li costaria molt aconseguir amigues aixi que la seva única companyia era el seu germà i ara estava enfadat amb ella (el necessita).
Durant unes hores va estar rumiar una possible solució per a la seva baralla, però no se li ocorria res perquè cedir-li l'habitació era un acte de covardia, que no estava disposada a fer, aixi que va continuar pensant però s'avorria, va marxar a la cuina allà estava la mare preparant el dinar, la Marie va ajudar-la a preparar el dinar, aquell dia era l'aniversari del seu pare i li feien un pastís al moment de dinar en veure la incomoditat que sentia estan sense dirigir la paraula al seu germà se li va ocórrer una idea.
En acabar de dinar la Marie va córrer a parlar amb el seu germà, va explicar-li la idea, que consistia en deixar aquella habitació per a que dormissin els pares i ells repartir-se les altres dues habitacions que tampoc eren tan desagradables, també va dir-li el perquè no podien estar enfadats. En Piere ho va entendre, ja que ell tan sols en aquelles hores s'havia avorrit més que mai a la seva vida.
Els dos germans van abraçar-se i van marxar corrents a repartir-se les habitacions. La d'en Piere era més gran que la de la Marie però ella es sentia bé perquè havia retrobat aquella amistat que tan ignorava.