En realitat tots sabem que aquesta afirmació és la correcta ja que, una persona amb molts diners però sense salut, sense afectes ni amics, no pot ser feliç.
Vivim en una societat que es basa en el consumisme, cada vegada volem més coses i considerem algunes d'aquestes coses indispensables quan en realitat no ho són.
L'ideal seria un equilibri, encara que és molt dificil aconseguir-ho.
Els pares pensen que els seus fills han de tenir-ho tot; nosaltres els fills, cada cop exigim més i, sense voler, els pares cauen en l'error de pensar que serem més feliços amb més coses materials i, en la pràctica, ens adonem que això no és així.
Hi ha moltes coses que les tenim molt a prop: un passeig per la platja o per la muntanya, una reunió familiar, una tarda amb els amics; però no sempre escollim aquestes opcions, preferimpreferim anar-nos de compres per anar a la moda, etc.
Desgraciadament, això cada cop passa més i crec que hauríem d'aturar-nos a pensar si de veritat som més feliços vivint en un món de consumisme o en un món, en el que el principal fossin els valors d'una persona.
Julieta Lorenzo
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tant el tema com el desenvolupament em semblen molt interessants. El comentarem a classe.
ResponEliminaCrec que mereix un 8.
ResponEliminaNo trobo això cert cristofol. Crec que la falta bona part de l'argument i que no s'ha basat en res quan el va escriure.
Elimina