No tos els habitants de Catalunya són catalans de veritat, i es que parlar el català no és ser català per a ser-ho s'ha de sentir amb el cor.
Una tarda al carrer un jove va preguntar a una dona per l'hora, aquesta va respondre'l tres quarts de vuit, el jove en veure que no s'entenia amb això va enrabiar-se i va donar un cop de puny a la paret.
No voleu llibertat?
Doncs, sí està bé que el noi tingui llibertat per a parlar l'idioma que vulgui. Però si vius a Catalunya s'ha de saber viure.
A Catalunya tenim una llengua, el català, una llengua que ens diferencia dels altres, perquè tots no volem ser iguals a més aquest llengua es un pas endavant per a aquella independitzava que tans catalans desitgen i esperen, però es necessari saber que les hores es una part del català i que només aquells catalans als que de veritat volen ser part de Catalunya les saben.
dilluns, 24 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El tema dóna molt més de si, però ets clara i contundent.
ResponEliminaHi ha alguna errada poc elegant.
UN 7.