Hauríem de viure sempre de nit

La sortida del Sol sempre s'asocia amb anar a treballar i això implica en que cada dia ens llevem d'hora per anar a treballar o a estudiar, cosa que per a la majoria de la gent implica la rutina de cada dia que no ens agrada gens. Per això preferim la nit que ens transmet alegria perque es quan anem de festa iens ho passem bé o simplement anem a donar una volta o al cinema o a sopar fora o ens quedem a casa veient la televisió, això és no estar dins la rutina. Això ens fa sentir lliures i que es el moment en que podem fer el que volem sense seguir cap norma ni rutina, i aquesta llibertat es la que ens fa feliços.

Un dia normal de rutina: Aixecar-se d'hora com a molt tard a les 8 si es té sort, no poder ni esmorzar de la pressa que portes i arribar finalment a l'escola. Un cop allà has d'anar a buscar els llibres pujant i baixant escales perque després has d'anar fins la classe que et toqui on et diran ''tens un retard'' encara que arribis 2 minuts tard i el professor acabi de tancar la porta a la teva cara perque ha entrat un segon abans que tu i tots els altres que ''també han arribat tard''. La primera hora sempre és molt dura i si a sobre el professor no ha passat un bon cap de setmana i té ganes de pagar-ho amb la classe, encara tindràs més ganes que arribi, no el cap de setmana ni les vacances d'estiu, sinó acabar definitivament els teus estudis. Després d'aquesta fastigosa hora, en segueix una altra, igual o pitjor, i per fi l'esquifida misèria de ''l'hora'' del pati; només mitja horeta i se't passa rapidíssima. Tres hores interminables més i per fi arribes a casa i et relaxes, encara que només una estona perque encara no s'ha acabat. Les dues preferides hores de la tarda. Aquestes són mortals perque portes el cansament de tot el dia i si a sobre el profe te ganes de ficar-se amb tu, benvingut sigui el parte. Visca el dillluns!

Rutina de nit: Quan per fi arriba un divendres després de classe en la vida d'un estudiant l'alegria és indescriptible. Ens passem les hores que tenim fins la nit o vaguejant a casa o anem a donar una volta amb els amics, o a alguna activitat extraescolar, etc. Llavors sentim aquella llibertat especial que te el cap de setmana, perque sabem que al cap de dos dies hem de tornar a viure una altra setmana infernal i així serà fins que acabem els estudis (després treballarem i serà igual o pitjor si no tenim sort). Per això aprofitem tant un divendres o dissabte. Sortim de festa i ens sentim lliures. Anem on volem i no hem de pensar en he de fer els deures o si no em porto bé em posen un parte. Disfrutem la nit i el dia següent ja estudiarem si hem d'estudiar quan s'ens passi la ressaca perque hem d'aprofitar els moments abans de tornar a l'estimada rutina.

Vist això és normal que estimem la nit com bojos i que no estiguem motivats a classe com els professors esperen de nosaltres.

Paula

El canvi de la societat

Amb el pas del temps canvien les tendències i la societat s'adapta als nous canvis. Per aquest motiu les reds socials s'han tornat necessàries pre a algunes persones, però hi ha més coses a la vida.

Avui en dia, la gent està tan pendent del que diuen d'ell, que ocupa la majoria del temps en fer que la seva imatge sigui la millor. Per exemple la moda es un aspecte tan important per a algunes persones que més o menys cada setmana marxen de compres i fan compres compulsives. Alomillor no ho necessiten pero com tenen diner marxen de compres. Jo, crec que les compres s'han de fer per necessitat, està bé que vagis un dia de rebaixes, però no fa falta que gastis tots els diners que et queden.

Uns altres factors que influeixen molt en la societat són les reds socials, cada dia es creen milers de comptes de facebook. La gent es dona d'alta, primer ho fa per parlar amb els amics, més tard va intoduint-se en un món nou. I, al final, es tornen tan adictes que necesiten mirar-lo cada 10 minuts.

Considero que tothom pot tenir una compte per a fer el que vulgui però no és necessari convertir les reds socials i la moda en una nova forma de vida.

Marta Belda

Què pensen els homes?

En les relacions humanes poques persones valoren la intel•ligència.
Ja sigui amistat, amor, relacions de treball... sempre hem de poder tenir la capacitat per poder mantenir una relació en la qual es pugui parlar i tenir un conversació decent.
Evidentment a les dones ens preocupa la intel•ligència dels homes. Intentem entendre com pensen, quin és el seu mecanisme, i tot i així molts cops no arribem enlloc.
Que és el que pensen els homes? Clarament, pensen diferent. Cadascú té les seves pròpies idees.
Realment, no tots els homes són iguals, però, gairebé la majoria tenen un mecanisme molt simple. Fa poc temps vaig veure com dos homes es barallaven simplement pel futbol. Un deia que el seu equip era millor i l’altre defensava la seva opinió. Barallar-se per coses així és inútil.
Què està passant al món? Cada vegada la intel•ligència masculina deixa molt a desitjar.
Per què les dones cada vegada són més a la universitat? Durant tota la vida la influència dels homes ha estat superior a la de les dones. Si no hagués hagut un món tan masclista em sembla que les coses haguessin sigut molt diferent.
Cada vegada les dones ens adonem més de com són els homes, i realment, preferim un home intel•ligent que no pas un el qual només li preocupa la seva bellesa.
A moltes noies els agrada el famós Cristiano Ronaldo, és molt guapo, atractiu, encantador, seductor, interessant, però realment... On queda la seva intel•ligència?
Realment que és més important? Intel•ligència o bellesa? Tot i així, encara avui dia hi ha gent que es preocupa més per estar guapa en canvi de tenir uns coneixements mínims.
Definitivament,a les dones ens agrada més un home amb unes capacitats mentals com déu mana que no pas algú que no sap tenir uns pensaments, una conversa i unes actuacions raonables.

Melany Sors García

Delinqüència al carrer

Segons els últims estudis, cada cop hi ha més delinqüència als carrers de Catalunya, la gent té por, a que els treguin la cartera, la bossa, el que portin a sobre i per molts policies que hi hagui, són lladres que actuen en els seus barris i tenen estudiats tots els carrers i amagatalls, i és quasi impossible agafar-los.

Nosaltres ens preguntem... per què actuen aquests delinqüents si saben que tard o d'hora acabaran tancats a la garjola?

Podem pensar que actuen així per fam i necessitat de guanyar-se la vida ja que no aconsegueixen treball, però a la vegada els joves actuen així ja que els pares no els donen diners per a sortir el cap de setmana o per a comprar coses per al seu interès i en comptes de buscar-se la vida fent algun que altre treball, decideixen delinquir i per una vegada o dos que els surt bé la cosa i qualsevol jove és avariciós doncs se l'acaba agafant tard o d'hora.

jAwAd

PROHIBICIÓ DEL TABAC ALS ESPAIS PÚBLICS

NO S'HAURIA DE PROHIBIR EL TABAC ALS ESPAIS PÚBLICS

El dia 2 de gener han fet una nova llei, la qual modifica les mesures sanitàries davant el tabac i reguladora de la venda, el suministre, el consum i la publicitat de productes de tabac.
Amb aquesta nova llei hi ha uns llocs en els quals abans es podia fumar i ara està totalment prohibit, com ara els bars, restaurants i discoteques.

Personalment penso que és una vergonya, perquè el govern en comptes de prohibir la venda del tabac només prohibeix el seu consum. El govern el que vol es treure més calers amb aquesta nova llei ja que no tothom hi està d'acord i molts no fan cas d'aquesta llei, com per exemple alguns propietaris de bars, que com que es permet la venda de tabac al seu local, no prohibeixen el seu consum.

RAONS: En primer lloc,si prohibeixen fumar també han de prohibir la venda.
A continuació, podrien prohibir fumar a les portes de les escoles i on poden haver nens, peró a bars, al carrer, a discoteques,etc no ho veig bé.
I per acavar, cadascú ja és suficient gran com perquè ens hagin de dir si hem de fumar o no i a on hem de fer-ho.

La conclusió ès que no hi ha la llibertat personal que hauria de haver per part de l'estat.

xavier hervas

ELS ALUMNES TENIM CRITERI

Algú s’ha preguntat mai si els alumnes a part d’estudiar podem tenir criteri?

Als alumnes sempre se'ls ha tingut menys en compte, tothom creu que les persones més importants en una escola són els professors, el director, etc. En realitat el que no es pregunta mai la gent és que passaria si no hi hagués alumnes. La veritat, un institut sense alumnes no seria res, és per això que crec que s'hauria de valorar més l'opinió dels joves que formen un centre educatiu.

Durant totes les reunions que es fan sobre decisions logístiques o relacionades amb millores a l’institut, els alumnes no en prenen part a cap ni una. Els alumnes quasi mai són avisats sobre canvis importants, com per exemple en la direcció del centre.

Altres exemples sobre aquest cas, en són el tema de les excursions, viatges, sortides, etc. Les destinacions sempre les decideixen els professors i l’alumnat és avisat per aquests setmanes abans de la sortida. S’hauria de preguntar als alumnes a quins llocs voldrien anar i considerar-ne algunes de les opcions que siguin factibles i educatives. Per exemple amb les colònies, les destinacions no es pregunten als alumnes, l’única excursió en que es parla seriosament amb els joves és per al viatge de final de curs de 4t.

Les festes que es celebren al centre tampoc ens són consultades. Cada any que passa ens redueixen més les poques estones que tenim de diversió, ja que el centre decideix les hores que es destinaran a festes i dies a celebrar. El Carnestoltes n’és un gran exemple, fa uns quants anys aquesta festa es duia a terme amb normalitat i durant tot un matí. Ara, les hores que s’hi dediquen ja s’han reduït. L’any passat només van dedicar-hi una hora de classes, i el concurs de disfresses es va haver d’efectuar en hores no escolars durant el migdia.

I, per acabar, només cal dir que pel tema de la fusió dels dos instituts no s’ha informat suficienmant als alumnes, la majoria d’ells creuen que és una cosa dolenta i que no s’hauria de fer. El que s’hauria de canviar primer de tot seria la mentalitat dels alumnes ja que a ells també els afecta, i la majoria està pensant de canviar de centre.

Fa vergonya, tothom es pensa que els alumnes pensem igual, però això no és veritat. Potser tenim una aparença semblant però unes ments molt diverses, i si els professors i la direcció pensen que estem d’acord amb tot el que decideixen s’equivoquen de cap a peus.

Berta Canes Badia 4t B

la fatalitat dels amors adolescents

En l'adolescència, l'amor és un tema molt present en la vida de tots els joves. Si estimes i ets estimat, aquest sentiment causa una felicitat absoluta capaç de fer oblidar qualsevol altra cosa del teu cap. Al contrari, desgraciadament, l'odi, el rencor, la tristesa i la impotència, entre d'altres, s'apodera de tu mateix.

Creiem que ens enamorem cada vegada que apareix algú que ens desperta sensacions que abans no havíem tingut o quan vivim experiències noves, i per això actuem de manera impulsiva.

Totes les relacions que creiem estables, en realitat no ho són, perquè a aquesta edat no tenim gens clar res. Estimem, deixem d'estimar, plorem i la majoria de les vegades fem sofrir a moltes persones sense adonar-nos dels seus sentiments, perquè moltes vegades no sabem actuar de la manera adequada.

El que sí és veritat és que a mesura que passa el temps, intentem no cometre els errors fatals del passat. El temps passa i amb ell, nosaltres madurem, rectifiquem i aprenem a estimar de debò.

Julieta Lorenzo.

El Facebook s’apodera de mig món

Segons els últims estudis, aproximadament mig món es centra en l’àrea social de Facebook. Aquesta pàgina web és la més moderna que hi ha de moment, tota la gent que conec té Facebook, i qui no en té, és perquè són persones majors o bé persones que no tracten amb Internet.

Penso que tothom hauria de tenir facebook. És una pàgina web on es pot veure el perfil de tothom, qualsevol cosa que vulguis saber d’aquella persona al facebook ho pots trobar, i si no ho trobes, surten altres característiques d’aquella persona.

Ara explicaré tres raons convincents i raonables. En primer lloc pots contactar amb persones que fa temps que no veus o que recordes de la infància. Per exemple, si te’n recordes molt d’un amic de l’escola de primària i vols veure’l, a veure si ha canviat, el pots buscar per facebook i podràs veure el seu aspecte. Una altra avantatge és que coneixes més gent, amistats noves, sempre va bé tenir amics nous, com més amics millor.

També pots trobar parella, per exemple vas a una festa i trobes a una noia guapa que t’agrada, en comptes de demanar-li per sortir sense confiança li demanes el facebook i, poc a poc, parles amb ella i si hi ha sort doncs perfecte. I, per acabar, una forma de compartir els teus pensaments amb tothom.

Pots compartir el teu estat sentimental amb tothom, pots publicar fotos i vídeos perquè els teus amics les vegin i també a un costat hi ha una columna d’anuncis on hi ha roba a bon preu i molts mes anuncis.

El Facebook és el futur, crec que t’hauries d’animar a fer-te'n un si encara no en tens, que difícilment seria ja que més de un 70% del món gaudeix de facebook, des dels nens de parvulari fins els famosos de la televisió.

David Serrano Molina

Els deures de vacances són innecessaris!

No fem prou feina durant l’any? Perquè n’hem de fer durant les vacances?

Només ens quedava una setmana per començar les vacances més desitjades que tot alumne podia desitjar,les vacances de Nadal, menjar torrons, obrir regals amb il·lusió i totes aquestes coses típiques que fem cada any per Nadal. Durant l'ultima setmana alguns professors van decidir enviar-nos deures, no sé si es van posar d’acord però tots van coincidir en posar-nos-els per Nadal. La profe de socials ens va encomanar a fer-nos fer un arbre genealògic aprofitant que passariem molt de temps amb la família, la de català ens va donar un mini dossier de pronoms, i per a “colmo” habiem de llegir-nos un llibre de castellà i fer-ne un treball.

No pot ser que ens lliurin deures per les nostres vacances, estem treballant durant tot el curs i ara pretenen que ho fem durant les nostres vacances? Personalment, jo no puc estar menjant amb la família i alhora estar pensant quins deures hauré de fer després o no puc deixar de jugar amb els meus cosins per fer una “merda de dossier”.

Tots els alumnes pensem que ens posen deures per fer-nos la punyeta i fastiguejar-nos les vacances i escla, ells tan contents celebrant les festes alegrement.

N’hi ha que diuen que té una part positiva i jo aquí no hi entro, ens posen els deures perquè anem recordant petites coses del que hem fet i no fer un “reset”, per no venir l’endemà sense saber el que havíem fet, però per molt que tingui una part positiva és molt injust que ocupem el nostre temps lliure, fent coses que ja les estem fent durant el curs.

Si és que els deures que ens posen són molt repetitius... i al final els acabem fent perquè ens amenacen amb la nota. “Si no ho feu, us poso un 0 a la nota final!”. Si ens han de posar-ne almenys que siguin una mica divertits o creatius com fer-nos preparar un power point, fer un vídeo de les nostres vacances, fer un llibre de fotos, un anunci...

Georgina Tur

Més estona de pati

Actualment fem 5 hores de classes, i només mitja hora de pati, i amb aquest horari no podem funcionar bè mentre estudiem, perquè necessitem més estona per descansat la ment.
Penso que a tots els alumnes de les escoles ens aniria be tenir més estona de pati per descansar una mica de les classes, que es fan molt pesades. Podríem fer dues hores de classe i pati, dues hores més de classe i pati, i així fins les 3 i per la tarda no tindríem col.legi. Els alumnes vindríen més contents a l'institut.
Si a l'institut tinguéssim més descans segurament posariamés arguments, però com que no en tenim, ho deixo aquí.

Marta Bodas.

La prohibició del Hijab

Actualment s' està prohibint portar el hijab , és un tema que està molt en els debats ja que no donen cap raó per treure'l .Es vol prohibir en els espais públics, com escoles, en el treball etc...
España és un país democràtic però a vegades no ho sembla, ja que diuen que tens el dret d'anar com tu vulguis, posar-te el que vulguis però això no ho compleixen ja que s' estan recontradient.
Crec que és vergonyòs que es prohibeixi treballar em llocs públis porten el mocador o no acceptar a la persona en escoles fent-los fora pel fet que es porti el mocador.
El hijab és una vestimenta femenina islàmica que és tracta de cobrir un part del cos per no poder provocar. Una dona muslumana porta el hijab per Allah i per elles mateixes. L' Islam és una religió de moderació , de balanç entre dos extrems oposats, no espera que sigui només la dona qui mantengui la moral de la societat, sinó que l'Islam li demana tant com l'home com la dona que tots dos lluiten per crear una atmosfera social saludable on els nois puguin créixer amb valors i conceptes positius i bells.
Als homes també se'ls exigeix que siguin piadosos i que es condueixen amb la responsabilitat en cada aspecte de les seves vides .Portar el hijab és vestir, és una precaució per evitar que és corrompi la societat. Ja que la societat d' aquí discrimina a la dona muslumana pel fet de portar-lo, això vol dir que les dones muslumanes no estan ben integrades a la societat per la conseqüencia de que no les deixen integrar-se bé.

Fatima el Hanini

La Mentalitat adolescent - transtorna els pares

Jo crec que hauries d'explicar breument què és l'adolescència per situar el tema.

Després podries fer una narració model d'un dia d'n adolescent, sobretot en vacances!

Els adolescents avui dia només volen sortir, estar amb els amics i fumar. Només paren a casa per dormir i menjar. Els pares sense saber que fer els deixen i es posen al marge, perque encara si actuen , sigui el que sigui poden surtir perjudicats. La llei avui dia és des del meu punt de vista penosa.

L'adolescència és una etapa de la vida de l'home en que presenta càracters i fets teoricament contraris a com realment són, fan el que els altres fan, no tenen decisió pròpia i normalment solen fer el que sigui per cridar l'atenció i que els altres es fixin en ells.

Sincerament, penso que la base per tenir una relació bona amb els pares, és la confiança, si ells veuen que tu la tens cap a ells, ells la tindran cap a tu.

Ara narrare un dia d'algun adolescent entre 14 i 16 anys:

Cap de setmana, s'aixeca a les 11 esmorza: mama he quedat marxo a les 2 i mitja vinc a dinar.

Surt amb el ''coleguilla'' es fuma els seus dos ''porros'' i a dinar. Acaba de dinar, es conecta, queda amb els amics, i sobre les 4 i mitja de la tarda: mama surto, a les 9 i mitja tornare.

I un alte cop el mateix amb el coleguilla, vacilant davant les noies, i quan s'arriba l'hora cap a casa. Sopa i quan ha acabat: mama vui sortir, la mare li contesta que no i baralla com cada dia per el mateix motiu, el sortir.

Daniel Vela. ( Veeliyaah)