dilluns, 24 de gener del 2011

Hauríem de viure sempre de nit

La sortida del Sol sempre s'asocia amb anar a treballar i això implica en que cada dia ens llevem d'hora per anar a treballar o a estudiar, cosa que per a la majoria de la gent implica la rutina de cada dia que no ens agrada gens. Per això preferim la nit que ens transmet alegria perque es quan anem de festa iens ho passem o simplement anem a donar una volta o al cinema o a sopar fora o ens quedem a casa veient la televisió, això és no estar dins la rutina. Això ens fa sentir lliures i que es el moment en que podem fer el que volem sense seguir cap norma ni rutina, i aquesta llibertat es la que ens fa feliços.

Un dia normal de rutina: Aixecar-se d'hora com a molt tard a les 8 si es té sort, no poder ni esmorzar de la pressa que portes i arribar finalment a l'escola. Un cop allà has d'anar a buscar els llibres pujant i baixant escales perque després has d'anar fins la classe que et toqui on et diran ''tens un retard'' encara que arribis 2 minuts tard i el professor acabi de tancar la porta a la teva cara perque ha entrat un segon abans que tu i tots els altres que ''també han arribat tard''. La primera hora sempre és molt dura i si a sobre el professor no ha passat un bon cap de setmana i té ganes de pagar-ho amb la classe, encara tindràs més ganes que arribi, no el cap de setmana ni les vacances d'estiu, sinó acabar definitivament els teus estudis. Després d'aquesta fastigosa hora, en segueix una altra, igual o pitjor, i per fi l'esquifida misèria de ''l'hora'' del pati; només mitja horeta i se't passa rapidíssima. Tres hores interminables més i per fi arribes a casa i et relaxes, encara que només una estona perque encara no s'ha acabat. Les dues preferides hores de la tarda. Aquestes són mortals perque portes el cansament de tot el dia i si a sobre el profe te ganes de ficar-se amb tu, benvingut sigui el parte. Visca el dillluns!

Rutina de nit: Quan per fi arriba un divendres després de classe en la vida d'un estudiant l'alegria és indescriptible. Ens passem les hores que tenim fins la nit o vaguejant a casa o anem a donar una volta amb els amics, o a alguna activitat extraescolar, etc. Llavors sentim aquella llibertat especial que te el cap de setmana, perque sabem que al cap de dos dies hem de tornar a viure una altra setmana infernal i així serà fins que acabem els estudis (després treballarem i serà igual o pitjor si no tenim sort). Per això aprofitem tant un divendres o dissabte. Sortim de festa i ens sentim lliures. Anem on volem i no hem de pensar en he de fer els deures o si no em porto em posen un parte. Disfrutem la nit i el dia següent ja estudiarem si hem d'estudiar quan s'ens passi la ressaca perque hem d'aprofitar els moments abans de tornar a l'estimada rutina.
Vist això és normal que estimem la nit com bojos i que no estiguem motivats a classe com els professors esperen de nosaltres.
Paula

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. El text està força bé. Hauries de repassar les errades ortogràfiques que t'he arcat e groc.

    Nota: 7

    ResponElimina
  3. senyoreta Paula,
    jo, la veritat, és que estic bastant (per no dir completament) d'acord amb tu. La rutina és una cosa fastigosa que, ara per ara, no ens porta enlloc.

    ResponElimina