Un nen indonesi de dos anys fuma 40 cigarretes al día
El seu pare el va introduir en el tabac als 18 mesos, i ara el nen reclama diversos paquets al día.
El petit nen es fill d'un matrimoni humil de pescadors de Musi Banyuasin. És un addicte total. Diana, de 26 anys és la seva mare i explica que si no li donen cigarrets s’enfada i comença a donar-se cops contra les parets i crida, diu que està marejat i malalt.
Pateix sobrepès i no està interessat en jugar amb els altres nens. Es passa el dia muntat en el seu tricícle fent figures amb el fum.
El nen només vol cigarrets d'una determinada marca, i la seva addicció li costa als seus pares més de quatre euros al dia, una quantitat massa dolenta per a una família a la que l’economia no els hi va molt bé. Les autoritats els han ofert fins i tot un cotxe si aconsegueixen que el seu fill deixi el tabac. Però el seu pare Mohammed no sembla especialment preocupat, ell diu que el seu fill està sà i que no veu cap problema
diumenge, 30 de maig del 2010
divendres, 28 de maig del 2010
LOST
Com una sèrie pot engantxa a tantes persones a la caixa tonta?
Qui anava a dir que aquesta sèrie arribaria a ser tant famosa ? Miris on miris trobes lost o perdidos per tot arreu; vas pel carrer i segur que trobes alguna cosa, Internet està envaït , que si test ( ¿que personaje eres de lost? ),que si imatges, el típic amic que sempre t’està menjant el coco amb lost que no l’has vist però que segur que ja te la saps de memòria.
I per fi, per tota aquesta gent, va arribar el millor dia. Diumenge 23 de maig a les tantes de la nit van fer l’últim capítol de lost, que ha fet furor entre la gent, tant petits com grans. Pensar que tanta gent va estar a una hora en concret arreu del món veient una estúpida sèrie . Segur que a molta gent li ha agradat o l’ha decebut, però s'han aixecat a les 4 o 6 del matí per veure el final tan esperat. Segur que això no ho fan per anar a treballar o a estudiar eh!
Per fi s’ha acabat l’època de lost, aquella en la qual si no l'has vist o no la segueixes ets el raru.
Laia Sales
Qui anava a dir que aquesta sèrie arribaria a ser tant famosa ? Miris on miris trobes lost o perdidos per tot arreu; vas pel carrer i segur que trobes alguna cosa, Internet està envaït , que si test ( ¿que personaje eres de lost? ),que si imatges, el típic amic que sempre t’està menjant el coco amb lost que no l’has vist però que segur que ja te la saps de memòria.
I per fi, per tota aquesta gent, va arribar el millor dia. Diumenge 23 de maig a les tantes de la nit van fer l’últim capítol de lost, que ha fet furor entre la gent, tant petits com grans. Pensar que tanta gent va estar a una hora en concret arreu del món veient una estúpida sèrie . Segur que a molta gent li ha agradat o l’ha decebut, però s'han aixecat a les 4 o 6 del matí per veure el final tan esperat. Segur que això no ho fan per anar a treballar o a estudiar eh!
Per fi s’ha acabat l’època de lost, aquella en la qual si no l'has vist o no la segueixes ets el raru.
Laia Sales
La riquesa i la pobresa
Actualment vivim en un món bastant desequilibrat en temes econòmics i recursos per viure. Podem trobar-nos en un mateix continent o fins i tot ciutat i observar de molt a prop la diferència que hi ha entre la manera de viure d'unes persones i d'unes altres. En una ciutat, per exemple, persones riques que viuen en mansions i espais plens de luxe tenen al mateix carrer del costat gent que es guanya la vida com pot, gent sense diners, sense famílies, sense recursos econòmics casa o ajuda; abandonades per la societat i disposades a viure en les condicions que sigui.
Per què ha de passar això avui en dia en un món tant desenvolupat com el tenim? Potser perquè la gent més privilegiada és massa egoista i està tant ocupada en els seus assumptes que oblida la resta del món que té el patir com el seu dia a dia?
El cas es que moltes persones moren a causa d'això i tenen una vida en condicions horribles mentre que al seu voltat no se n'adonen.
Molts sense pretendre-ho, participen en que això continuï, per exemple la religió; com a la Ciutat del Vaticà o a totes les esglèsies(més o menys importants) plenes d'or, tresors i riqueses. Si ens fixem bé, podem observar capellans que viuen luxosament, tenen diners i cotxes i a les escales de les esglèsies al món ple de gent sense casa asseguda a terra demanant almoina.
Amb aquest petit exemple que alhora és tant dur per milers de persones i veient-ho així de prop no canvia la cosa significa que és necessita molta més ajuda.
És obvi que hi ha gent que es dedica a ajudar i contribueix en fer desaparèixer aquest tipus de problemes, però pel que sembla no és suficient, ja que és necessita molta més participació per part de tothom i més dels que ho tenen al costat i fan veure que no existeix.
Paula D.
Per què ha de passar això avui en dia en un món tant desenvolupat com el tenim? Potser perquè la gent més privilegiada és massa egoista i està tant ocupada en els seus assumptes que oblida la resta del món que té el patir com el seu dia a dia?
El cas es que moltes persones moren a causa d'això i tenen una vida en condicions horribles mentre que al seu voltat no se n'adonen.
Molts sense pretendre-ho, participen en que això continuï, per exemple la religió; com a la Ciutat del Vaticà o a totes les esglèsies(més o menys importants) plenes d'or, tresors i riqueses. Si ens fixem bé, podem observar capellans que viuen luxosament, tenen diners i cotxes i a les escales de les esglèsies al món ple de gent sense casa asseguda a terra demanant almoina.
Amb aquest petit exemple que alhora és tant dur per milers de persones i veient-ho així de prop no canvia la cosa significa que és necessita molta més ajuda.
És obvi que hi ha gent que es dedica a ajudar i contribueix en fer desaparèixer aquest tipus de problemes, però pel que sembla no és suficient, ja que és necessita molta més participació per part de tothom i més dels que ho tenen al costat i fan veure que no existeix.
Paula D.
PER A LA MEVA MILLOR AMIGA
Estimada Julieta
Després de tot aquest temps al teu costat, que sincerament em deixa sense paraules, solament et puc donar les gràcies, gràcies per haver-me ensenyat el significat de la paraula amistat. En tot aquest temps, hi ha hagut moments dolents i bons dels quals jo em duc un gran record de cadascun d'ells. L'amistat no solament és riure, saltar, cantar,.. També hi ha moments dolents, durs, difícils, en els quals penses que tot s'ha acabat, però nosaltres sempre hem sabut conservar-la i hem lluitat perquè tot sortís cap a endavant. Suposo, que això és el millor que tenim, perquè sabem que mai ens separarem, estiguem on estiguem, sempre estarem unides. M'has ensenyat a confiar en altra persona, i aquesta persona ets tu. Ets el meu bagul on puc guardar tots els meus secrets sense preocupar-me de que tard o d'hora surtin a la llum. Quan he estat malament, tu has acudit a la meva cridada sense ser cridada, m'has aixecat de caigudes molt dures, i si m'he tornat a caure, ho has tornat a fer. Mai m'has deixat de costat, mai has permès que em facin mal, mai has deixat de protegir-me. Solament volia que sabessis que jo per tu també ho donaria tot com tu has fet per mi. Mai tinguis por de caure, perquè sempre estaré aquí, al teu costat, per a agafar-te, donar-te suport, i donar-te el millor de mi. Ens queden molts moments per compartir, ens queden moltes batalles que lluitar, ens queden molts riures i tot el que et puguis imaginar, perquè això tan solament és el principi d'una bonica i llarga amistat.
T’estimo,
Melany.
Després de tot aquest temps al teu costat, que sincerament em deixa sense paraules, solament et puc donar les gràcies, gràcies per haver-me ensenyat el significat de la paraula amistat. En tot aquest temps, hi ha hagut moments dolents i bons dels quals jo em duc un gran record de cadascun d'ells. L'amistat no solament és riure, saltar, cantar,.. També hi ha moments dolents, durs, difícils, en els quals penses que tot s'ha acabat, però nosaltres sempre hem sabut conservar-la i hem lluitat perquè tot sortís cap a endavant. Suposo, que això és el millor que tenim, perquè sabem que mai ens separarem, estiguem on estiguem, sempre estarem unides. M'has ensenyat a confiar en altra persona, i aquesta persona ets tu. Ets el meu bagul on puc guardar tots els meus secrets sense preocupar-me de que tard o d'hora surtin a la llum. Quan he estat malament, tu has acudit a la meva cridada sense ser cridada, m'has aixecat de caigudes molt dures, i si m'he tornat a caure, ho has tornat a fer. Mai m'has deixat de costat, mai has permès que em facin mal, mai has deixat de protegir-me. Solament volia que sabessis que jo per tu també ho donaria tot com tu has fet per mi. Mai tinguis por de caure, perquè sempre estaré aquí, al teu costat, per a agafar-te, donar-te suport, i donar-te el millor de mi. Ens queden molts moments per compartir, ens queden moltes batalles que lluitar, ens queden molts riures i tot el que et puguis imaginar, perquè això tan solament és el principi d'una bonica i llarga amistat.
T’estimo,
Melany.
dimecres, 26 de maig del 2010
Els ulls blaus
La majoria de la gent pensa que tenir els ulls blaus és millor que tenir-los de qualsevol altre color, que tenir el cabell ros és més bonic, que està prim dóna una millor imatge, que el cabell llis és millor que l'arrissat...
Totes aquestes tonteries que el món sencer té al cap són culpa de la societat. La societat ens omple el cap de idees que no són certes, que ens fan baixar l'autoestima i ens desanimen moltíssim.
I si no els hi agrada com em vesteixo? I si em diuen que estic gorda? I si no li agrado perquè sóc morena? Mil preguntes d'aquestes són les que es fa la gent amb complexes, la gent que ni s'estima ni s'agrada a si mateix. Si la societat no ens fes pensar d'aquesta manera, ni ens hi fes actuar, res d'aixo passaria.
Cadascú hauria de ser com és i ningú hi hauria de fer res al respecte.
Mariona 3rB
Totes aquestes tonteries que el món sencer té al cap són culpa de la societat. La societat ens omple el cap de idees que no són certes, que ens fan baixar l'autoestima i ens desanimen moltíssim.
I si no els hi agrada com em vesteixo? I si em diuen que estic gorda? I si no li agrado perquè sóc morena? Mil preguntes d'aquestes són les que es fa la gent amb complexes, la gent que ni s'estima ni s'agrada a si mateix. Si la societat no ens fes pensar d'aquesta manera, ni ens hi fes actuar, res d'aixo passaria.
Cadascú hauria de ser com és i ningú hi hauria de fer res al respecte.
Mariona 3rB
dimarts, 25 de maig del 2010
Entrevista al nostre estimat conserge,Miquel.
- Quant temps fa que estàs en aquest institut?
Pues... fa un any aproximadament - En que consisteix mes o menys el teu treball en aquest institut?
Doncs, una mica de tot des de fer fotocopies,atendre els pares que venen,atendre el telèfon,atendre els alumnes... - Quantes hores al dia treballes aquí?
Doncs, unes 7 aproximadament. - De petit ja volies ser conserge?
Buenu... diguéssim que va ser un treball que va sortir,es una feina com un altre. - Que vas haver de fer per entrar a treballar aquí?
Pues... el que fa tothom OPOSICIONS! - Tens alguna carrera universitària?
NO - A quines escoles vas estar treballant abans?
Al Valerià Pujol, al Sant Mateu i al Tosi Codina. - Acostumes a treballar en escoles o en instituts?
Des de que treballo amb la Generalitat he treballat sempre amb instituts. - A quina edat vas començar a treballar?
Als ... 30! - Actualment amb això de la crisis treballes sol de conserge o et dediques a mes coses?
No,no de moment sol de conserge. - Treballes tots els dies de la setmana o alguns tens festa?
NO , treballo de dilluns a divendres! - T’agradaria treballar en un altre ofici?
Bueno no em puc queixar per que tal i com esta el tema avui en dia ...
Jejeje! - Quan els alumnes venen a demanar-te alguna cosa quins son mes educats els de l’ESO o BATXILLERAT?
Potser els de l’ESO perquè al ser mes petits i estan acostumats a demanar millor les cosses. - Els alumnes en general son simpàtics o son estúpids?
Hi ha una mica de tot però en general diguéssim que son mes o menys agradable.
Doncs aquí s’acaba la entrevista,això es tot,moltes gracies!
A tu!
Pactes que no es compleixen
Les Generalitats , els presidents i altres entitats importants firmen pactes que mai arriben a complir-se.
El dia que la generalitat va signar el pacte del PNRI (pactes nacionals per a la recerca i a innovació) es va sentir de fons algú que va dir:
“ No entenc perquè es signen aquests pactes si desprès no es compleixen”
Quanta raó!
Al 2006 la generalitat va tornar a signar un altre pacte,PNE (pacte nacional per l’educació .i tan sols 2 anys desprès per l’arribada d’un altre llei (LEC) alguns del acords del pacte es van incomplirà.
Com la pròpia Generalitat pot incomplir amb tanta facilitat els seus propis acords?
Ja no sols parlem de la generalitat de Catalunya sinó que també hi posem al sac els presidents,quantes vegades un president no a complert un pacte acordat?o la incomplert?Moltissímes!
Ells son els culpables de que la nostra societat en general no arribi a complir pactes com deu mana siguin de poc o major interès.
Imaginem-vos que nosaltres els ciutadans som nens petits i la gent dels governs i altres entitats son com als nostres pares, nosaltres fem tot el que ells fan i de la mateixa manera,si veiem que ells no compleixen els tractes fem el mateix,per això tenim una societat tant descontrolada on tothom fa el que vol i quan vol.
Llavors,desprès de tot això ens preguntem:per que serveixen els pactes?,
Per que els mateixos governs els puguin incomplir?
El dia que la generalitat va signar el pacte del PNRI (pactes nacionals per a la recerca i a innovació) es va sentir de fons algú que va dir:
“ No entenc perquè es signen aquests pactes si desprès no es compleixen”
Quanta raó!
Al 2006 la generalitat va tornar a signar un altre pacte,PNE (pacte nacional per l’educació .i tan sols 2 anys desprès per l’arribada d’un altre llei (LEC) alguns del acords del pacte es van incomplirà.
Com la pròpia Generalitat pot incomplir amb tanta facilitat els seus propis acords?
Ja no sols parlem de la generalitat de Catalunya sinó que també hi posem al sac els presidents,quantes vegades un president no a complert un pacte acordat?o la incomplert?Moltissímes!
Ells son els culpables de que la nostra societat en general no arribi a complir pactes com deu mana siguin de poc o major interès.
Imaginem-vos que nosaltres els ciutadans som nens petits i la gent dels governs i altres entitats son com als nostres pares, nosaltres fem tot el que ells fan i de la mateixa manera,si veiem que ells no compleixen els tractes fem el mateix,per això tenim una societat tant descontrolada on tothom fa el que vol i quan vol.
Llavors,desprès de tot això ens preguntem:per que serveixen els pactes?,
Per que els mateixos governs els puguin incomplir?
L'ACAMPADA!
Nosaltres, els alumnes de 3r d'ESO del Cristòfol Ferrer, hem anat d'acampada al Montseny.
Ha estat una experiencia inovlidable i han sigut uns dies de tranquilitat i gloria impresionants.
Vem arribar, després d'haber fet un caminet fins arribar al camping, vem montar les tendes i ens vem instalar i cadascú va dinar del menjar que s'habia portat.
a mitja tarda vem anar a remontar al riu des de baix, va ser molt divertit, pero l'aigua estava gelada.
Després d'una dutxa esperadíssima vem tenir una mica de temps per nosalres i per sopar, també, del menjar de cadascú.
A la nit ens van advertir que no anessim a dormir massa tard, ja que ens esperava un dia molt dur, així que vem estar parlant una estona tots junts, i vem anar a dormir.
Quan ens vem haber llevat i esmorzat, vem començar a tirar cap al Matagalls. El camí va ser dur i cansat però també va ser divertit.
Vem tornar al campament cap allà a les 6.00 hores i llavors vem començar a prepara tots junts el sopar.
A la nit ens van preparar una activitat bastant divertida i tot seguit vem anar a dormir.
L'endamà el vem gastar quasi tot en recollir el campament, però abans d'agafar l'autocar que ens deixava altre cop a Premià, vem tirar amb arc al costat del camping.
Han estat uns tres dies genials que no els canviaria per res del món.
Mariona.
Ha estat una experiencia inovlidable i han sigut uns dies de tranquilitat i gloria impresionants.
Vem arribar, després d'haber fet un caminet fins arribar al camping, vem montar les tendes i ens vem instalar i cadascú va dinar del menjar que s'habia portat.
a mitja tarda vem anar a remontar al riu des de baix, va ser molt divertit, pero l'aigua estava gelada.
Després d'una dutxa esperadíssima vem tenir una mica de temps per nosalres i per sopar, també, del menjar de cadascú.
A la nit ens van advertir que no anessim a dormir massa tard, ja que ens esperava un dia molt dur, així que vem estar parlant una estona tots junts, i vem anar a dormir.
Quan ens vem haber llevat i esmorzat, vem començar a tirar cap al Matagalls. El camí va ser dur i cansat però també va ser divertit.
Vem tornar al campament cap allà a les 6.00 hores i llavors vem començar a prepara tots junts el sopar.
A la nit ens van preparar una activitat bastant divertida i tot seguit vem anar a dormir.
L'endamà el vem gastar quasi tot en recollir el campament, però abans d'agafar l'autocar que ens deixava altre cop a Premià, vem tirar amb arc al costat del camping.
Han estat uns tres dies genials que no els canviaria per res del món.
Mariona.
ELS ESPORTS DE CARRER
Des d'Amèrica als barris de Nova York van sorgir aquests esports, uns esports interessants i estranys. I potser no hauríem de dir que són un esport ja que la majoria d'ells són delictius, i els que els practiquen no són gent que donen bona impresió, ja que podria fer una llista molt i molt llarga d'aquests esports:
El skate que es practica mitjançant una taula de fusta amb 4 rodes i dos eixos en un skatepark.
El brakedance que es fa practicament en una superfície llisa en el carrer i es fan varietat de tombarelles i salts.
El graffiti que és el més delictiu ja que és l'art de pintar mitjançant llaunes d'esprai i fer pintadas a les parets als metros o als trens.
I per últim, les baralles de galls i djiing que un home fa de dj amb un vinil i uns altaveus i fa de base de cançó, mentres altres homes competeixen improvitzant frases de rap. Jo mateix he tingut experiència en quasi tots aquests esports de carrer i aprendre d'això serà bo per al meu futur perquè dels esports de carrer ve la saviesa.
El brakedance que es fa practicament en una superfície llisa en el carrer i es fan varietat de tombarelles i salts.
El graffiti que és el més delictiu ja que és l'art de pintar mitjançant llaunes d'esprai i fer pintadas a les parets als metros o als trens.
I per últim, les baralles de galls i djiing que un home fa de dj amb un vinil i uns altaveus i fa de base de cançó, mentres altres homes competeixen improvitzant frases de rap. Jo mateix he tingut experiència en quasi tots aquests esports de carrer i aprendre d'això serà bo per al meu futur perquè dels esports de carrer ve la saviesa.
D'aquests esports i de la gent que els practica i convivint amb ells s'aprenen moltes coses, bones i dolentes, però en el meu cas és agradable estar amb aquesta gent ja que no tot són competències i virgueries perquè també hi ha rialles i ens ajuntem de quan en quan i cadascú explica experiències seves i d'això s'aprèn.
Jo sóc jove i per això n'aprenc més, al contrari dels que em transmeten coneixements aprenen poca cosa pero ells es senten orgullosos d'ensenyar-me a mi i a més nois coses de la vida.
Jo sóc jove i per això n'aprenc més, al contrari dels que em transmeten coneixements aprenen poca cosa pero ells es senten orgullosos d'ensenyar-me a mi i a més nois coses de la vida.
Jawad
EL RAP
El rap és un art d'improvització o simplement escrivint lletres de cançons però sempre amb criteri, ja alguns que s'ho agafen com a treball i es busquen un productor i un dj i la gent comença a escoltar i els agrada el que fa, doncs es comencen a fer els discos i jo conec a molts rapers que ja tenen futur i el seu pa de cada dia és de fer lletres, cantar-les sobre les bases del dj i el productor les ven. L'inconvenient d'aquest treball és que en el futur la gent pot deixar de comprar els teus discos i d'això no hi ha ni jubilació ni baixa , així que hi ha molt poca gent que s'arrisca a treballar-ne.
Quasi sempre els rapers canten en grup, la concentració dels millors rapers d'Espanya són a: Sevilla, Malaga, Saragossa i a Barcelona.
Els que improvitzen son els MC's (mestres de la composició) que composen rap instantàniament competint contra un altre.
Es canta sobre una base feta per el DJ.
EL rap és un tipus de música molt bona ja que tot el que es diu a les cançons són veritats pures i dures , i encaixen les metàfores amb ritmes. Per a mi personalment és la millor música que hi ha ja que l'altre tipus de cançons són molt repetitives.
Jawad
Quasi sempre els rapers canten en grup, la concentració dels millors rapers d'Espanya són a: Sevilla, Malaga, Saragossa i a Barcelona.
Els que improvitzen son els MC's (mestres de la composició) que composen rap instantàniament competint contra un altre.
Es canta sobre una base feta per el DJ.
EL rap és un tipus de música molt bona ja que tot el que es diu a les cançons són veritats pures i dures , i encaixen les metàfores amb ritmes. Per a mi personalment és la millor música que hi ha ja que l'altre tipus de cançons són molt repetitives.
Jawad
Frustrar una educació per culpa d’un hiyab és vergonyós!
Una adolescent espanyola de religió islàmica ha sigut expulsada en un centre educatiu pel simple fet de portar hiyab.
El dia 20 de maig l’institut de Pozuelo de Alarcón (Madrid) prohibeix l’entrada a una adolescent de 16 anys, espanyola d’origen magrebí, i de passada, finalitzar el seu curs, 4 de l’ESO, pel simple fet de portar hiyab (un vel que li cobreix el cabell per motius de religió).
Per buscar una solució el col•legi decideix reunir-se per a debatre una possible modificació de l’article. Però, la conselleria d’educació de la comunitat de Madrid inicià un expedient de trasllat de forma immediata i la regidora d’educació Maria Jesus castillo va insinuar aquest trasllat al centre San Juan de la Cruz, ubicat a uns 500 metres.
Així doncs, Najwa va començar les seves classes al nou centre IES Gerardo Diego. La jove anava acompanyada pels seus pares amb hiyab i unes ulleres de sol fosques.
Però el seu pare vol lluitar pels seus drets de llibertat religiosa i, per tant, té previst acudir als tribunals.
Aquesta notícia ha donat molt a parlar, doncs, es troben els que estan a favor i els que estan en contra.
Qui parla d’una Espanya democràtica? I d’Igualtat de drets? On estan les llibertats religioses? Aquesta adolescent es mereix ser expulsada pel simple fet de portar hiyab? Qui compara una gorra amb una peça religiosa? Totes aquestes preguntes i més són temes de discussió que la societat no ha arribat a posar-se d’acord.
Potser per algunes persones els és molest veure una noia amb hiyab, però d’altres les prefereixen veure amb vel abans que anant ensenyant les cuixes o la roba interior.
Hanae El Mouden
El dia 20 de maig l’institut de Pozuelo de Alarcón (Madrid) prohibeix l’entrada a una adolescent de 16 anys, espanyola d’origen magrebí, i de passada, finalitzar el seu curs, 4 de l’ESO, pel simple fet de portar hiyab (un vel que li cobreix el cabell per motius de religió).
Per buscar una solució el col•legi decideix reunir-se per a debatre una possible modificació de l’article. Però, la conselleria d’educació de la comunitat de Madrid inicià un expedient de trasllat de forma immediata i la regidora d’educació Maria Jesus castillo va insinuar aquest trasllat al centre San Juan de la Cruz, ubicat a uns 500 metres.
Així doncs, Najwa va començar les seves classes al nou centre IES Gerardo Diego. La jove anava acompanyada pels seus pares amb hiyab i unes ulleres de sol fosques.
Però el seu pare vol lluitar pels seus drets de llibertat religiosa i, per tant, té previst acudir als tribunals.
Aquesta notícia ha donat molt a parlar, doncs, es troben els que estan a favor i els que estan en contra.
Qui parla d’una Espanya democràtica? I d’Igualtat de drets? On estan les llibertats religioses? Aquesta adolescent es mereix ser expulsada pel simple fet de portar hiyab? Qui compara una gorra amb una peça religiosa? Totes aquestes preguntes i més són temes de discussió que la societat no ha arribat a posar-se d’acord.
Potser per algunes persones els és molest veure una noia amb hiyab, però d’altres les prefereixen veure amb vel abans que anant ensenyant les cuixes o la roba interior.
Hanae El Mouden
ENTREVISTA A LA MAITE, LA ENCARREGADA DEL BAR DE L'ESCOLA.
Aquí teniu l'entrevista a la Maite, l'encarregada d'ocupar-se del bar de l'escola:
1. Quan fa que estàs en aqust bar?
Farà uns 30 anys, més o menys. Des del principi que van obrir-lo.
2. De petita ja venies al Cristòfol Ferrer a estudiar?
No, anava a una altre escola.
3. A quina edat vas començar a treballar?
No m'enrecordo gaire, em sembla que va ser als vint i algo.
4. De petita ja volies treballar en un bar o restaurant?
No, no. De petita no volia treballar en un bar.
5. I que volies ser?
Doncs no ho sé, no m'enrecordo.
6. Tens alguna carrera universitària?
Si, en tinc una.
7. Quina tens?
Tinc la carrera de dret.
8. Actualment treballes només en el bar o tens alguna altre feina?
No, no. Només treballo aquí en el bar de l'escola.
9. Quantes hores al dia estàs aquí?
Unes 10 o 11 hores.
10. Treballes tots els dies de la semana o alguns tens festa?
Treballo de dilluns a divendres i el cap de setmana tinc festa.
11. Has treballat en algun altre escola o bar?
No, des del principi porto treballant en aquest bar.
12. T'agradaria treballar en algun altre ofici?
No, aquest ja m'agrada.
13. I per acabar, quins alumnes són més amables els de la ESO o els de Batxillerat?
Depèn, hi ha de tot. Però els de batxillerat són una mica més amables al demanar les coses.
SEMPRE PAGUEN ELS MATEIXOS, ELS QUE TENEN MENYS.
Sempre les persones que guanyaven menys eren les que pagaven més, ara, a més a més se'ls descomptarà el 5 % del seu sou als funcionaris i també se'ls congelaran les pensions als pensionistes.
Tot això ho va anunciar fa unes setmanes el president del Govern, José Luis Rodriguez Zapatero. Aquesta mesura no ha agradat gens a la gent del carrer i molt menys als pensionistes i als funcionaris, que són els que surten perdent en aquesta decisió, però ell insisteix en que aquesta reducció és "imprescindible" i que són " el més acurades possibles".
Pot ser que sigui "imprescindible" però per què no els hi descompten aquest 5 % a les persones que guanyen més?, per què no els hi descompten a les persones del Govern? o a ell mateix?, que segur que cobra molt més que els funcionaris. Això ho estan fent per reduir el dèficit un 3 %. El dèficit són els diners que deu el país. I per què no ho van pensar abans de deure tans diners, llavors ara no caldria descomptar cap diners a ningú.
A part de tot això cal sumar-hi també una "huelga general" que està prevista fer per protestar, encara que no només és per aquest motiu sinó per altres, com és la quantitat de gent que hi ha sense treball, la crisi econòmica que hi ha,...però la decisió de descomptar el 5 % als funcionaris i congelar les pensions als pensionistes ha ajudat molt a voler continuar endavant amb la "huelga general".
En definitiva, com aquest país continuï així deurà més diners dels que té i ja no haurà de descomptar el 5 % als funcionaris o congelar les pensions per reduir el dèficit, haurà de prendre altres mesures més grans.I què serà el següent?, segur que no serà només descomptar el 5 % sinó que molt més, però clar, el Govern continuara dient que és "imprescindible".
Piqué deixa una part de les seves fans sense el seu somni
El dia 21 de maig, Gerard Piqué va anar al Corte Inglés per signar autògrafs, perquè va escriure el seu llibre “Viatge d'anada i de tornada”. Tots els seus seguidors es trobaven allà fent cua des de la 1r planta fins la 5è que és on estava situat amb els seus pares, i la tele.
L’acte va començar a les 6:30 fins les 8h. Però es va quedar més estona perquè tots els seguidors li reclamaven més temps.
Només va firmar 300 autògrafs, treien la gent que no tenia el llibre, i se’n va haver d’anar amb les mans buides.
Molta gent se’n va anar sense l’autògraf que esperaven, i va ser una desil·lusió per les 50 persones que quedaven.
Corresponsal. G.T.
El dret de la dona
Sembla mentira que els homes no madurin mai.
L'altre dia es comentava per l'institut I.E.S Critòfol Ferrer que els homes xiulen més bé que les dones, i si és així és perquè tenen un ocellet dins del cervell. Vulguis o no això ho podem observar des de la realitat.
En el nostre país es busca la llibertat per a tothom no?
I per què no busquem la llibertat per a la dona?
És molt cruel que matin dones només per l'obsessió dels homes, que siguin esclaves per a ells, que si no fas el que ells et diuen se'ls en vagi la mà...
Això només ho poden aturar elles. Des de bon principi han de deixar les coses clares i que no els arribi a posar la mà al damunt. Aquesta dominació contra els homes se'n diu masclisme.
Ells no són millors que les dones, perquè tinguin més força o practiquin esports violents, això ho poden fer les dones també, sinó que es noti que mireu la televisió i que sapigueu que tant els homes, com les dones estem totalment capacitats per poder actuar de la mateixa manera i amb el mateix dret.
No estic parlant de les diferències entre els homes i les dones , com pixar dempeus o tenir un sexe diferent sinó del dret de la dona.
Sembla ser que als homes els falta apretar un petit cargolet del cervell perquè puguin ser persones assenyades i respectuosos amb les dones.
Georgina Tur
L'altre dia es comentava per l'institut I.E.S Critòfol Ferrer que els homes xiulen més bé que les dones, i si és així és perquè tenen un ocellet dins del cervell. Vulguis o no això ho podem observar des de la realitat.
En el nostre país es busca la llibertat per a tothom no?
I per què no busquem la llibertat per a la dona?
És molt cruel que matin dones només per l'obsessió dels homes, que siguin esclaves per a ells, que si no fas el que ells et diuen se'ls en vagi la mà...
Això només ho poden aturar elles. Des de bon principi han de deixar les coses clares i que no els arribi a posar la mà al damunt. Aquesta dominació contra els homes se'n diu masclisme.
Ells no són millors que les dones, perquè tinguin més força o practiquin esports violents, això ho poden fer les dones també, sinó que es noti que mireu la televisió i que sapigueu que tant els homes, com les dones estem totalment capacitats per poder actuar de la mateixa manera i amb el mateix dret.
No estic parlant de les diferències entre els homes i les dones , com pixar dempeus o tenir un sexe diferent sinó del dret de la dona.
Sembla ser que als homes els falta apretar un petit cargolet del cervell perquè puguin ser persones assenyades i respectuosos amb les dones.
Georgina Tur
dilluns, 24 de maig del 2010
ENTREVISTA AL POLICIA DEL POBLE
1. Què prefereix que li parli, de “tu” o de “vostè”?
Tant se me’n fa
2. Quan fa que estàs aquí?
Fa 23 anys que són aquí.
3. En què consisteix el teu treball?
Bueno, hi ha moltes facetes en aquest treball, des de la seguretat ciutadana que és tractar al tema de delinqüència, policia administrativa que són multes , amenaces, etc.. i després atenció al ciutadà.
4. Quantes hores al dia estàs aquí?
Nosaltres normalment fem jornades de 8 hores.
5. Què volies ser de petit?
Jo de petit no volia ser policia, volia ser bomber.
6. Què vas haver de fer per entrar a treballar com a policia?
Doncs bé, has de fer unes oposicions, a les quals entren un examen cultural, unes proves físiques i un psicotècnic de personalitat, i desprès has de passar un període d’acadèmia, el qual son 9 mesos i aprovar-lo, si no ho aproves et fan fora, si l'aproves entres amb un any de pràctiques,i si no aproves l’any de pràctica et fan fora, i si l’aproves entres a ser policia.
7. Tu estàs aquí a comissaria o patrulles?
Ara estic aquí dins, però també patrullo.
8. Que prefereixes, estar aquí o estar patrullant?
Jo personalment prefereixo estar patrullant.
9. Feu reunions de policies?
Sí, fem reunions professionals.
10. T’agradaria tenir algun altre ofici o treballar d’alguna altra cosa?
Sí, suposo que sí com tothom no? Però bueno m’agrada la meva feina.
11. T’agrada el teu treball?
Si, és un treball que m’agrada.
12. Amb quina edat va ser el teu primer treball?
Jo vaig començar a treballar amb 14 anys.
13. Quina diferència hi ha entre els mossos i la policia?
Bueno, doncs és l’àmbit, l’àmbit d’actuació, els mossos actuen a tota Catalunya, i la policia local actuem dins del municipi, llavors dins del municipi ells tenen unes determinades funcions, i nosaltres tenim unes altres per exemple: tot el que són accidents de circulació dins del municipi ho fem nosaltres, tot el que són fora, per exemple posen la carretera nacional ho fan ells. De totes maneres si hi ha un accident nosaltres també anem col·laborem en el tema del tràfic i tal.. que no hi hagin més problemes degut a aquest accident però llavors a la que es talla i tota la feina de fer l’atestat ho fan ells. Si és dins del municipi, per exemple si és en aquest carrer mateix que hi ha un accident ho fem tot nosaltres, ells no fan res, i també els temes de denúncies del municipi els fem nosaltres.
14. De quins casos os encarregueu vosaltres?
Bueno, doncs és el que t’he dit una miqueta abans no, tot el que sigui seguretat ciutadana, trànsit, ordenances municipals, tot això ens encarreguem nosaltres dins del municipi.
15. De temes de presos os encarregueu vosaltres també?
Si bueno, si nosaltres observem un delicte fem la detenció del delinqüent fem el que es diu una minuta o un atestat i llavors els portem als mossos, perquè els mossos són els que s’encarreguen de presentar-ho als jutges.
16. Creieu que és dura la vostre feina?
Bueno, hi ha de tot, hi ha estones dures, hi ha estones menys dures, com qualsevol altre feina, estones bones, estones dolentes, quan et toca fer una feina complicada com una persecució, una detenció passes estones de nervis, però quan s’acaba ja se’t passa.
17. Quan els ciutadans os venen a demanar coses creieu que son educats o mal educats?
Home, doncs també hi ha de tot, depèn el que et vingui a demanar; si el que demana és ajuda normalment són educats, quan venen perquè els em trucat que els han denunciat o alguna cosa son mal educats, com per exemple també quan venen a buscar un cotxe que els hi hem posat al dipòsit perquè estava mal aparcat ja no són tan educats, però bueno la nostra feina també és saber tractar amb el ciutadà.
18. Hi ha algun dia que tingueu festa, com per exemple les botigues els diumenges?
Sí, nosaltres fem feina però anem diferent al resta de la gent, com que hem de ser les 24 hores del dia aquí fem 3 torns de 8 hores, és a dir estem tot el dia però amb diferents torns i els caps de setmana alguns fem festes i altres els treballem.
19. Quins són els motius per els quals podeu posar multes?
Bé, bàsicament per infraccions, ja siguin de circulació, ja sigui d’estacionament , per parlar pel Mobil, per no portar casc, etc... inclús als vianants per no creuar per on han de creuar, però normalment no solem posar multes per això, bàsicament per això.
20. Si alguna persona no paga alguna multa què li pot passar?
Bé, d’això no ens encarreguem nosaltres però si no ho paga, doncs té un termini determinat de 15 dies, si no ho paga llavors l’administració li demana que ho pagui amb recàrrega i si continua sense pagar s’hi arriba fins i tot l’embargament del compte corrent.
21. Tu, personalment no preferiries ser mosso? Per què?
No a mi m’agrada ser policia local, ja vaig tenir l’opció de o ser policia local o ser mosso , perquè em vaig presentar a les dues oposicions però finalment vaig decidir ser policia local, bàsicament també per un tema de proximitat, mosso com ja t’he dit el seu àmbit d’actuació és tota Catalunya i si entres a mosso et poden enviar a qualsevol lloc i jo quan vaig entrar ja estava casat, tenia un fill llavors no m’interessava haver de marxar a fora, llavors vaig decidir quedar-me de policia local.
Cada vegada hi han més persones que no viuen a casa seva
Que ferem amb la gent que no pot entrar a casa seva?
Es diu que ara estén en crisi i que hi han moltes persones que no tenen feina, el govern farà alguna cosa per parar això? esperem que quan ho fasi no sigui massa tard.
Hi han famílies i més persones que han de viure al carrer, i la raó es que no poden pagar els diners del lloguer de casa seva, més persones han de viure com poden, viuen en cases abandonades, a les estacions [...], s'han de buscar la vida, i que fará el govern? senbla que no avança gaire, s'auria de pensar més en aquestes coses, que la gent es quedi sense feina, es un problema i s'ha de buscar una solució. Si segueix aquet problema això acabara malament.
Heu vist quan camineu pel carrer que hi ha gent que demana diners, aquesta gent nesessita ajuda, albergs hi han peró sembla que per això també s'espera.
Això algun dia s'aura d'acabar, pero quan això passi moltes persones s'auran anat al carrer.
Es diu que ara estén en crisi i que hi han moltes persones que no tenen feina, el govern farà alguna cosa per parar això? esperem que quan ho fasi no sigui massa tard.
Hi han famílies i més persones que han de viure al carrer, i la raó es que no poden pagar els diners del lloguer de casa seva, més persones han de viure com poden, viuen en cases abandonades, a les estacions [...], s'han de buscar la vida, i que fará el govern? senbla que no avança gaire, s'auria de pensar més en aquestes coses, que la gent es quedi sense feina, es un problema i s'ha de buscar una solució. Si segueix aquet problema això acabara malament.
Heu vist quan camineu pel carrer que hi ha gent que demana diners, aquesta gent nesessita ajuda, albergs hi han peró sembla que per això també s'espera.
Això algun dia s'aura d'acabar, pero quan això passi moltes persones s'auran anat al carrer.
Un dia atrotinat
Era una tarda grisa d'hivern una rutina per a Riudaura. Un poble molt proper als Pirineus, en una petita casa a les afores del poble hi viu la família Lacroix. Es tracta d'una família francesa que van haver de marxar a Espanya per problemes econòmics.
La Marie, la germana petita, havia discutit amb el seu germà Piere, perquè tots dos volien tenir la mateixa habitació de la casa nova, ja que era gran i tenia una gran finestra, que donava molta lluminositat a l'estància.
Després de discutir cada nen va marxar a un racó diferent de la casa, però la Marie es sentia malament, pesava que justament ara que acabava d'arribar a Espanya estava sola i li costaria molt aconseguir amigues aixi que la seva única companyia era el seu germà i ara estava enfadat amb ella (el necessita).
Durant unes hores va estar rumiar una possible solució per a la seva baralla, però no se li ocorria res perquè cedir-li l'habitació era un acte de covardia, que no estava disposada a fer, aixi que va continuar pensant però s'avorria, va marxar a la cuina allà estava la mare preparant el dinar, la Marie va ajudar-la a preparar el dinar, aquell dia era l'aniversari del seu pare i li feien un pastís al moment de dinar en veure la incomoditat que sentia estan sense dirigir la paraula al seu germà se li va ocórrer una idea.
En acabar de dinar la Marie va córrer a parlar amb el seu germà, va explicar-li la idea, que consistia en deixar aquella habitació per a que dormissin els pares i ells repartir-se les altres dues habitacions que tampoc eren tan desagradables, també va dir-li el perquè no podien estar enfadats. En Piere ho va entendre, ja que ell tan sols en aquelles hores s'havia avorrit més que mai a la seva vida.
Els dos germans van abraçar-se i van marxar corrents a repartir-se les habitacions. La d'en Piere era més gran que la de la Marie però ella es sentia bé perquè havia retrobat aquella amistat que tan ignorava.
La Marie, la germana petita, havia discutit amb el seu germà Piere, perquè tots dos volien tenir la mateixa habitació de la casa nova, ja que era gran i tenia una gran finestra, que donava molta lluminositat a l'estància.
Després de discutir cada nen va marxar a un racó diferent de la casa, però la Marie es sentia malament, pesava que justament ara que acabava d'arribar a Espanya estava sola i li costaria molt aconseguir amigues aixi que la seva única companyia era el seu germà i ara estava enfadat amb ella (el necessita).
Durant unes hores va estar rumiar una possible solució per a la seva baralla, però no se li ocorria res perquè cedir-li l'habitació era un acte de covardia, que no estava disposada a fer, aixi que va continuar pensant però s'avorria, va marxar a la cuina allà estava la mare preparant el dinar, la Marie va ajudar-la a preparar el dinar, aquell dia era l'aniversari del seu pare i li feien un pastís al moment de dinar en veure la incomoditat que sentia estan sense dirigir la paraula al seu germà se li va ocórrer una idea.
En acabar de dinar la Marie va córrer a parlar amb el seu germà, va explicar-li la idea, que consistia en deixar aquella habitació per a que dormissin els pares i ells repartir-se les altres dues habitacions que tampoc eren tan desagradables, també va dir-li el perquè no podien estar enfadats. En Piere ho va entendre, ja que ell tan sols en aquelles hores s'havia avorrit més que mai a la seva vida.
Els dos germans van abraçar-se i van marxar corrents a repartir-se les habitacions. La d'en Piere era més gran que la de la Marie però ella es sentia bé perquè havia retrobat aquella amistat que tan ignorava.
Les hores i el Català
No tos els habitants de Catalunya són catalans de veritat, i es que parlar el català no és ser català per a ser-ho s'ha de sentir amb el cor.
Una tarda al carrer un jove va preguntar a una dona per l'hora, aquesta va respondre'l tres quarts de vuit, el jove en veure que no s'entenia amb això va enrabiar-se i va donar un cop de puny a la paret.
No voleu llibertat?
Doncs, sí està bé que el noi tingui llibertat per a parlar l'idioma que vulgui. Però si vius a Catalunya s'ha de saber viure.
A Catalunya tenim una llengua, el català, una llengua que ens diferencia dels altres, perquè tots no volem ser iguals a més aquest llengua es un pas endavant per a aquella independitzava que tans catalans desitgen i esperen, però es necessari saber que les hores es una part del català i que només aquells catalans als que de veritat volen ser part de Catalunya les saben.
Una tarda al carrer un jove va preguntar a una dona per l'hora, aquesta va respondre'l tres quarts de vuit, el jove en veure que no s'entenia amb això va enrabiar-se i va donar un cop de puny a la paret.
No voleu llibertat?
Doncs, sí està bé que el noi tingui llibertat per a parlar l'idioma que vulgui. Però si vius a Catalunya s'ha de saber viure.
A Catalunya tenim una llengua, el català, una llengua que ens diferencia dels altres, perquè tots no volem ser iguals a més aquest llengua es un pas endavant per a aquella independitzava que tans catalans desitgen i esperen, però es necessari saber que les hores es una part del català i que només aquells catalans als que de veritat volen ser part de Catalunya les saben.
violència virtual
Cada vegada els jocs són més violents, els jocs sense violencia tenen molt poc èxit. Els jocs més venuts acostumen a ser de guerra, armes, carreres il·legals, baralles, etc… A part que molt poca gent respecta els consells de l’edat del joc. Aquesta violència ha arribat fins a un punt que algunes persones han imitat les accions que es duen a terme. Els jocs sense violència que més exit han tingut són de futbol o carreres de F1, moto GP o motocros. El límit d'edat està sobrevalorat, hi ha persones que són menors d'edat però que tenen suficient capacitat, inteligencia, ètica o que són prou conscients per poder jugar a jocs que representa que no poden jugar, perquè hi ha violència, sang, sexe etc.S'ha arribat fins a un límit de violència, que fins i tot el títol d'un dels jocs més venuts, és ASSASIN'S ! Aquest límit s'hauria de controlar, per a no desenvolupar tanta violència als joves d'avui en dia, amb aixó probablement evitariem una petita part dels conflictes que hi ha entre algunes persones. Encara que potser la gent no hi jugaria tant.
Qui va dir crisi?
Ferrari disposa de 300 milions de pressupost, el major pressupost de la F1
Després d'uns anys en què no ha estat l'equip amb més recursos econòmics, Ferrari recupera el tron pressupostari de la Fórmula 1, amb un import total de 300 milions d'euros. L'equip de Maranello no afluixa en la seva inversió, per poder proporcionar-li a Fernando Alonso del millor cotxe possible, després de dos anys sense haver pogut conquerir el títol de pilots. Tot i la crisi econòmica global, la sortida de Toyota, l'equip més malgastador en l'últim trienni i l'arribada del Banc Santander com a patrocinador, fins i tot potència el compte d'havers de l'escuderia per iniciar 2010.
Esmicolant els ingressos de Ferrari, Marlboro Phillip Morris apareix com el major inversor, amb uns 100 milions. Sembla una bogeria i més tenint en compte que la referència visual que apareix és un codi de barres al lateral del cotxe i en el casc. Però a causa de la prohibició de publicitat del tabac gairebé mundial, és pràcticament l'única inversió que Marlboro realitza en màrqueting.
Santander arriba a continuació, amb els 40 milions ja sabuts i Shell i Abu Dabhi, que ronden els 30 milions d'aportació. Els patrocinis grans es completen amb Acer (informàtica) amb 10 milions
DESPRÉS ALS FUNCIONARIS ELS TREUEN EL 5% DEL SEU SOU
Ferrari disposa de 300 milions de pressupost, el major pressupost de la F1
Després d'uns anys en què no ha estat l'equip amb més recursos econòmics, Ferrari recupera el tron pressupostari de la Fórmula 1, amb un import total de 300 milions d'euros. L'equip de Maranello no afluixa en la seva inversió, per poder proporcionar-li a Fernando Alonso del millor cotxe possible, després de dos anys sense haver pogut conquerir el títol de pilots. Tot i la crisi econòmica global, la sortida de Toyota, l'equip més malgastador en l'últim trienni i l'arribada del Banc Santander com a patrocinador, fins i tot potència el compte d'havers de l'escuderia per iniciar 2010.
Esmicolant els ingressos de Ferrari, Marlboro Phillip Morris apareix com el major inversor, amb uns 100 milions. Sembla una bogeria i més tenint en compte que la referència visual que apareix és un codi de barres al lateral del cotxe i en el casc. Però a causa de la prohibició de publicitat del tabac gairebé mundial, és pràcticament l'única inversió que Marlboro realitza en màrqueting.
Santander arriba a continuació, amb els 40 milions ja sabuts i Shell i Abu Dabhi, que ronden els 30 milions d'aportació. Els patrocinis grans es completen amb Acer (informàtica) amb 10 milions
DESPRÉS ALS FUNCIONARIS ELS TREUEN EL 5% DEL SEU SOU
ELS ORDINADORS D'AVUI DIA DISTORSIONEN ALS JOVES
La societat actual no pot viure sense Facebook , Messenger i programes d’ordinador.
Els ordinadors, estan canviant el món, avui en dia tothom necessita tenir un a casa seva, ja sigui per jugar, per fer treballs, per estudiar, per “xatejar” o bé per lligar. Però exactament ens hauríem de preguntar :”Què és l’ordinador?”, “Per a què serveix l’ordinador?”.
Els ordinadors són uns aparells que manipulen dades seguint una llista d’instruccions. A part de tot això, té una gran característica, la qual és que pot realitzar diverses tasques segons les possibilitats del llenguatge de programació i el hardware. Els ordinadors, actualment estan basats en un model d’arquitectura de Van Neumann, és a dir que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, i això fa que pugui executar diferents programes.
Els ordinadors, com ja tothom sap, serveixen per a treballar, però actualment des de que s’ha creat aquesta nova Red anomenada “Facebook”, tots o quasi tots els joves utilitzem més l’ordinador per jugar, parlar o estar en “Facebook” que no pas per a treballar. A part de “Facebook” també hi ha una altre Red: “Messenger”, aquesta consisteix en un xat amb els teus amics, en la qual els joves ens passes la major part del nostre temps lliure. Apart d’aquestes dues, també hi ha altres pàgines més conegudes com per exemple “tuenti, youtube, minijuegos, etc...” Totes aquestes reds i pàgines distorsionen als joves.
No volem adonar-nos, però els ordinadors cada vegada ens fan més tontos, perquè al final allò el que ens fa és acabar creant-nos un vici cap a ell, per el simple fet de que cada vegada volem i estem més estona, tant sigui per veure fotos, per jugar o be per parlar, però sense adonar-nos estem més estona i acabem amb un gran vici. A part de tot això, Internet cada vegada esta evolucionant més, per exemple ara també es poden fer compres per Internet. El percentatge de gent que fa compres per Internet, va créixer quasi 10 punts en els darrers 5 anys.
Durant els 3 últims anys, s’afirma que entre el 30 % i el 40 % del temps de navegació es dedica a la visita de pagines no relacionades amb la activitat laboral, com :” Ebuddy, Messenger, Facebook, Tuenti, Minijuegos, Youtube i inclús pàgines de pornografia.”
Per això la gent cada vegada és més addicta als ordinadors.
Mourinho al Real Madrid
Després de tants comentaris sobre la destinació del tècnic portugués, i molts dubtes sobre si aquest seria el més adequat per entrenar a l’equip madrileny, definitivament, sabem que el proper equip que entrenarà será el Real Madrid, encara tenint 2 anys de contracte amb l’equip italià Inter de Milán.
Jose Mourinho va enunciar als mitjans de comunicació que volia entrenar al Madrid al cent per cent, i un entrenador o jugador hauría de tenir un forat en la seva carrera professional, si al al llarg de la seva trajectòria no hagués passat mai per aquest equip.
No obstant, no és una persona molt estimada per l’afició i per els medis de comunicació però, per tots el títols que ha guanyat en tots els equips que ha estat, salta a la vista que té la capacitat suficient per tirar en davant qualsevol equip, ja que té una mentalitat de guanyador i ganes de lluitar per vèncer a l’adversari.
Jose Mourinho va enunciar als mitjans de comunicació que volia entrenar al Madrid al cent per cent, i un entrenador o jugador hauría de tenir un forat en la seva carrera professional, si al al llarg de la seva trajectòria no hagués passat mai per aquest equip.
No obstant, no és una persona molt estimada per l’afició i per els medis de comunicació però, per tots el títols que ha guanyat en tots els equips que ha estat, salta a la vista que té la capacitat suficient per tirar en davant qualsevol equip, ja que té una mentalitat de guanyador i ganes de lluitar per vèncer a l’adversari.
QUÈ SE LI PASSA PEL CAP A LA JULIETA?
El dia que el Joan Marc ens va donar aquell petit paper amb les dates per lliurar les redaccions, vaig amoïnar-me una mica. Primer, em vaig centrar en l’article d’opinió i de seguida vaig tenir la idea de fer-lo sobre els diners, ja que a casa meva feia uns dies havíem tingut una discussió per aquest motiu, aprofitaria i el desenvoluparia bastant. Llavors, vaig pensar que ja tindria temps per centrar-me en l'escrit de tema lliure. Veia que anava passant el temps i veia també que ho anava deixant per l’últim moment.
Aprofitant que no vaig anar d’acampada perquè vaig estar malalta, vaig connectar-me a Internet, i reconec que el primer que s’em va passar pel cap va ser anar al “Rincon del Vago”.
No vaig trobar res, ni tan sols una idea, així que vaig anar al google, i com una boja vaig començar a teclejar: “redaccions en català”, “redaccions tema lliure”, etc… Tampoc vaig tenir sort.
Vaig deixar que passés un dia, i en el moment menys esperat, el meu cap va començar a treballar. Se’m va ocórrer descriure tots els passos que havia seguit per arribar a finalitzar la meva exposició de tema lliure. No em va caldre gaire esforç, només memòria, saber desenvolupar-ho i bona ortografía.
El dia que el Joan Marc ens va donar aquell petit paper amb les dates per lliurar les redaccions, vaig amoïnar-me una mica. Primer, em vaig centrar en l’article d’opinió i de seguida vaig tenir la idea de fer-lo sobre els diners, ja que a casa meva feia uns dies havíem tingut una discussió per aquest motiu, aprofitaria i el desenvoluparia bastant. Llavors, vaig pensar que ja tindria temps per centrar-me en l'escrit de tema lliure. Veia que anava passant el temps i veia també que ho anava deixant per l’últim moment.
Aprofitant que no vaig anar d’acampada perquè vaig estar malalta, vaig connectar-me a Internet, i reconec que el primer que s’em va passar pel cap va ser anar al “Rincon del Vago”.
No vaig trobar res, ni tan sols una idea, així que vaig anar al google, i com una boja vaig començar a teclejar: “redaccions en català”, “redaccions tema lliure”, etc… Tampoc vaig tenir sort.
Vaig deixar que passés un dia, i en el moment menys esperat, el meu cap va començar a treballar. Se’m va ocórrer descriure tots els passos que havia seguit per arribar a finalitzar la meva exposició de tema lliure. No em va caldre gaire esforç, només memòria, saber desenvolupar-ho i bona ortografía.
diumenge, 23 de maig del 2010
Un diumenge en família
La història comença el matí d’un diumenge, un d’aquells diumenges que tant trobo a faltar.Aquest en concret, el recordo perquè tot i ser a finals de primavera, estava plovent a bots i barrals, i feia molt mal dia. Com gairebé cada diumenge, els avis venien a dinar, la mare feia paella i jo em sentava a taula i escoltava el que deien els grans. L’av¡ va seure com a cap de taula, la iaia entre el meu germà i jo, i els pares un al costat de l’altre.
L’avi es queixava que la planta que tenia al darrere el molestava, i com era tant grossa i el test pesava molt, el pare i jo ens vam aixecar per moure’l entre tots dos. Quan vam començar a dinar, i tothom va quedar callat, la mare va fer una broma per preguntar si estava bo el dinar.La iaia repetia que li havien posat massa i no feia més que oferir-nos al meu germà i a mi una mica d’arròs.
Recordo que a taula parlaven de com anava tot, de l’actualitat, l’avi explicava batalletes de quan era jove, parlava de quan la mare era petita, del ‘’pelut’’, que era un gos que van tenir fa anys, ens explicava anècdotes i ens feia bromes, que a mi m’agradava que les fes, però que posava dels nervis al meu germà i marxava tot emmurriat al sofà del menjador. Recordo que moltes vegades veiem la Fòrmula 1 mentre dinàvem, però com que a la mare no li agradava, ens feia apagar la televisió. Un cop acabat el dinar, jo hem vaig quedar assegut a la cadira, ansiós, perquè sabia que havien comprat un tortell, o un braç de gitano, o unes pastetes de te. I efectivament, la mare es va acostar a la taula amb una safata de pastetes. Hi havia palmeres petites, pastissets de poma, unes pastetes de crema i maduixes o kiwi per sobre, i uns trocets de xocolata negra que va tallar la mare.
Eren molt bones, en vaig tastar una de cada i l’avi em va donar el seu tros de xocolata perquè no li agradava, ja que era amargant.
Com que va parar de ploure, vaig demanar permís als pares per anar a jugar amb els veïns, i a la poca estona d’estar jugant va tornar a ploure i vaig haver de tornar a pujar. Com que l’avi em va veure avorrit, em va portar al sofà i hem va explicar vàries històries:
Primer em va explicar que al començar la guerra civil, van bombardejar casa seva, i els seus germans, sa mare i ell, es van amagar sota una taula que tenien i no els va passar res. Ell deia que els feien dur uns pals de fusta, que havien de mossegar quan bombardejaven per fer passar l’aire i no rebentar per dins. Després, em va explicar que va pasar 6 anys en un orfanat amb el seu germà, que inicialment era una casa de colònies on havia de pasar 15 dies. Va pasar 6 anys sense veure les seves germanes ni la seva mare, perquè l’orfanat estaba a Arenys de Mar i la seva mare vivia a Barcelona, i es necessitaven una mena de passaports anomenats salvaconduïts, i eren molt difícils d’aconseguir. Jo no em podia creure que un nen passés tant de temps sense veure la seva família, em semblava una bestiesa, no sé com s’ho va fer ell, però jo crec que seria incapaç.
Més tard, em va explicar que com que el seu pare estava ficat en política, va haver de fugir a França , per evitar que el matessin, però molt a prop de la frontera, el van enxampar, i el van portar a un camp de concentració. Després de portar temps allà ficat, ja cansat de tot, el pare de l’avi va decidir que mentre desfilaven pels camins, sortiria corrents, amb totes les conseqüències de tot allò. Li va sortir bé la jugada perquè va sortir viu d’allà.
És va fer tard , quan els avis van marxar, vaig abraçar-los a tots dos i vaig marxar a l’habitació, a estirar-me al llit. Només feia que pensar en les històries de l’avi, històries que em van servir per mirar-lo d’una altra manera, per saber més coses d’ell. Quan va acabar el dia, vaig estar content que haguès plogut.
L’avi es queixava que la planta que tenia al darrere el molestava, i com era tant grossa i el test pesava molt, el pare i jo ens vam aixecar per moure’l entre tots dos. Quan vam començar a dinar, i tothom va quedar callat, la mare va fer una broma per preguntar si estava bo el dinar.La iaia repetia que li havien posat massa i no feia més que oferir-nos al meu germà i a mi una mica d’arròs.
Recordo que a taula parlaven de com anava tot, de l’actualitat, l’avi explicava batalletes de quan era jove, parlava de quan la mare era petita, del ‘’pelut’’, que era un gos que van tenir fa anys, ens explicava anècdotes i ens feia bromes, que a mi m’agradava que les fes, però que posava dels nervis al meu germà i marxava tot emmurriat al sofà del menjador. Recordo que moltes vegades veiem la Fòrmula 1 mentre dinàvem, però com que a la mare no li agradava, ens feia apagar la televisió. Un cop acabat el dinar, jo hem vaig quedar assegut a la cadira, ansiós, perquè sabia que havien comprat un tortell, o un braç de gitano, o unes pastetes de te. I efectivament, la mare es va acostar a la taula amb una safata de pastetes. Hi havia palmeres petites, pastissets de poma, unes pastetes de crema i maduixes o kiwi per sobre, i uns trocets de xocolata negra que va tallar la mare.
Eren molt bones, en vaig tastar una de cada i l’avi em va donar el seu tros de xocolata perquè no li agradava, ja que era amargant.
Com que va parar de ploure, vaig demanar permís als pares per anar a jugar amb els veïns, i a la poca estona d’estar jugant va tornar a ploure i vaig haver de tornar a pujar. Com que l’avi em va veure avorrit, em va portar al sofà i hem va explicar vàries històries:
Primer em va explicar que al començar la guerra civil, van bombardejar casa seva, i els seus germans, sa mare i ell, es van amagar sota una taula que tenien i no els va passar res. Ell deia que els feien dur uns pals de fusta, que havien de mossegar quan bombardejaven per fer passar l’aire i no rebentar per dins. Després, em va explicar que va pasar 6 anys en un orfanat amb el seu germà, que inicialment era una casa de colònies on havia de pasar 15 dies. Va pasar 6 anys sense veure les seves germanes ni la seva mare, perquè l’orfanat estaba a Arenys de Mar i la seva mare vivia a Barcelona, i es necessitaven una mena de passaports anomenats salvaconduïts, i eren molt difícils d’aconseguir. Jo no em podia creure que un nen passés tant de temps sense veure la seva família, em semblava una bestiesa, no sé com s’ho va fer ell, però jo crec que seria incapaç.
Més tard, em va explicar que com que el seu pare estava ficat en política, va haver de fugir a França , per evitar que el matessin, però molt a prop de la frontera, el van enxampar, i el van portar a un camp de concentració. Després de portar temps allà ficat, ja cansat de tot, el pare de l’avi va decidir que mentre desfilaven pels camins, sortiria corrents, amb totes les conseqüències de tot allò. Li va sortir bé la jugada perquè va sortir viu d’allà.
És va fer tard , quan els avis van marxar, vaig abraçar-los a tots dos i vaig marxar a l’habitació, a estirar-me al llit. Només feia que pensar en les històries de l’avi, històries que em van servir per mirar-lo d’una altra manera, per saber més coses d’ell. Quan va acabar el dia, vaig estar content que haguès plogut.
Xerrades de repetició
No és normal que de totes les xerrades que s’han fet, la que més hagi agradat sigui la que es va fer ahir a l’IES, en que varis presoners de Quatre Camins van explicar les seves vides relacionades amb la droga.
No és normal que es facin crear als nois i noies del centre, un ninot com a referència ideal per veure els prejudicis i les icones que tenen,i després se li compri una personalitat i una manera de ser.Per molts tallers que facin, si no s’explica coses noves per als nois i noies, no interesa.Totes les xerrades tracten del mateix, la sexualitat, les drogues, la violència…
L’exès d’informació que es dóna, i la repetició de tot el que ja s’ha explicat, només fa que cada cop s’aburreixin els temes tractats.Està bé fer les xerrades d'un mateix tema un o dos cops, però els alumnes de 3r han fet com a minim tres xerrades sobre els mètodes anticonceptius desde començar l'ESO, i ja se'ls saben de memoria.Quan un nen només menja un plat de macarrons per dinar cada dia, i cada dia, primer li agradarà molt, però després s’acabarà aburrint d’ell.
No és normal que es facin crear als nois i noies del centre, un ninot com a referència ideal per veure els prejudicis i les icones que tenen,i després se li compri una personalitat i una manera de ser.Per molts tallers que facin, si no s’explica coses noves per als nois i noies, no interesa.Totes les xerrades tracten del mateix, la sexualitat, les drogues, la violència…
L’exès d’informació que es dóna, i la repetició de tot el que ja s’ha explicat, només fa que cada cop s’aburreixin els temes tractats.Està bé fer les xerrades d'un mateix tema un o dos cops, però els alumnes de 3r han fet com a minim tres xerrades sobre els mètodes anticonceptius desde començar l'ESO, i ja se'ls saben de memoria.Quan un nen només menja un plat de macarrons per dinar cada dia, i cada dia, primer li agradarà molt, però després s’acabarà aburrint d’ell.
Els joves drogadictes
Drogues joves
Últimament s'ha incrementat el consum de drogues entre els joves d'edat.
Així és, cada vegada es consumeixen més drogues als carrers, sobretot els joves entre 14 i 19 anys. El problema està en els traficants als qui compren les drogues. Ara mateix la més consumida és la MARIHUANA.
És una substància psicoactiva. Els seus efectes secundaris són ulls tancats, dil·latació de pupil·les i moltes ulleres.
Per una banda, és favorable per als que la consumeixen, perquè gairebé viuen en un altre món tranquil quan les prenen.
I el dolent són els problemes que causa fumar MARIHUANA, com per exemple ganes de vomitar i posar-te pàl·lid anomenat pels joves un BLANCAZO o MORAO. També s dolent perquè cada vegada que fumes perds neurones i totes les respostes són retardades. La " GANJA " s'està apoderant dels joves, cada vegada més ulls tancats, cada vegada més malifetes i més BLANCAZOS.
I els policies que podrien fer més coses, com patrullar més pels carrers caminant, sense cotxe i amb gossos. També podrien fer vigilàncies als parcs on s’ ajunten aquests joves i la multa hauria de ser d'aquelles que se’t treuen les ganes de seguir consumint drogues.
Últimament s'ha incrementat el consum de drogues entre els joves d'edat.
Així és, cada vegada es consumeixen més drogues als carrers, sobretot els joves entre 14 i 19 anys. El problema està en els traficants als qui compren les drogues. Ara mateix la més consumida és la MARIHUANA.
És una substància psicoactiva. Els seus efectes secundaris són ulls tancats, dil·latació de pupil·les i moltes ulleres.
Per una banda, és favorable per als que la consumeixen, perquè gairebé viuen en un altre món tranquil quan les prenen.
I el dolent són els problemes que causa fumar MARIHUANA, com per exemple ganes de vomitar i posar-te pàl·lid anomenat pels joves un BLANCAZO o MORAO. També s dolent perquè cada vegada que fumes perds neurones i totes les respostes són retardades. La " GANJA " s'està apoderant dels joves, cada vegada més ulls tancats, cada vegada més malifetes i més BLANCAZOS.
I els policies que podrien fer més coses, com patrullar més pels carrers caminant, sense cotxe i amb gossos. També podrien fer vigilàncies als parcs on s’ ajunten aquests joves i la multa hauria de ser d'aquelles que se’t treuen les ganes de seguir consumint drogues.
divendres, 14 de maig del 2010
EX DROGADICTES EXPLIQUEN LA SEVA HISTÒRIA
XERRADA ON FAN REFLEXIONAR ELS ALUMNES DEL CRISTÒFOL FERRER
Dimarts 11 de Maig els alumnes de 3r i 4t d’ESO van poder gaudir d’una xerrada sobre les drogues a l’ institut Cristòfol Ferrer.
Molts fan broma, però mai arriben adonar-se del que poden ser realment aquest tipus de substàncies. Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addició.
La xerrada va ser protagonitzada per quatre ex drogoaddictes que estan tancats a la presó ‘’De quatre camins’’ per culpa dels delictes comesos per obtenir diners per consumir aquestes substàncies. Tots estan en teràpia i han decidit deixar-ho. Tot i així, com ells mateixos han dit, no es fàcil.
Van anar parlant d’un en un. Cadascú explicava la seva història, el primer deia que va començar amb el tabac, més tard amb els porros, després amb la cocaïna fins arribar a l’heroïna. El segon va començar des de ben petit, ja que el seu propi pare li donava per drogar-se. El tercer va començar més tard, amb uns 22 anys, directament passant a l’heroïna i cocaïna. I el quart i l’últim, va començar també des de petit. Tots quatre, han viscut una vida molt difícil, ja que la droga crea addició, i per poder consumir-la necessitaven diners i havien d’atracar, robar...
Aquesta xerrada ha obert els ulls a moltes de les persones que hi van assistir. Per divertir-se no cal drogar-se. S’ha d’aprendre a dir que no. Les persones haurien de saber sempre qui son, cap a quin camí decideixen anar i anar amb compte. Perquè sinó, mai sabran que podria ser d’ells . Gràcies aquestes quatre persones, els alumnes es van adonar de que les drogues no son bones, perquè la gent parla molt, però fins que no ho veus no t’ho creus.
Dimarts 11 de Maig els alumnes de 3r i 4t d’ESO van poder gaudir d’una xerrada sobre les drogues a l’ institut Cristòfol Ferrer.
Molts fan broma, però mai arriben adonar-se del que poden ser realment aquest tipus de substàncies. Una droga és una substància que s'introdueix a l'organisme humà per diferents procediments, que pot modificar temporalment la percepció o el sistema nerviós d'una persona i que pot crear addició.
La xerrada va ser protagonitzada per quatre ex drogoaddictes que estan tancats a la presó ‘’De quatre camins’’ per culpa dels delictes comesos per obtenir diners per consumir aquestes substàncies. Tots estan en teràpia i han decidit deixar-ho. Tot i així, com ells mateixos han dit, no es fàcil.
Van anar parlant d’un en un. Cadascú explicava la seva història, el primer deia que va començar amb el tabac, més tard amb els porros, després amb la cocaïna fins arribar a l’heroïna. El segon va començar des de ben petit, ja que el seu propi pare li donava per drogar-se. El tercer va començar més tard, amb uns 22 anys, directament passant a l’heroïna i cocaïna. I el quart i l’últim, va començar també des de petit. Tots quatre, han viscut una vida molt difícil, ja que la droga crea addició, i per poder consumir-la necessitaven diners i havien d’atracar, robar...
Aquesta xerrada ha obert els ulls a moltes de les persones que hi van assistir. Per divertir-se no cal drogar-se. S’ha d’aprendre a dir que no. Les persones haurien de saber sempre qui son, cap a quin camí decideixen anar i anar amb compte. Perquè sinó, mai sabran que podria ser d’ells . Gràcies aquestes quatre persones, els alumnes es van adonar de que les drogues no son bones, perquè la gent parla molt, però fins que no ho veus no t’ho creus.
dimecres, 12 de maig del 2010
GRÀCIES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ EXISTEIX L'ANORÈXIA
VIVIM EN UN MÓN ON S'HA D'ESTAR PRIM PER SER PERFECTE
Totes les persones, o quasi bé la majoria, hem sentit parlar sobre l’anorèxia i sembla ser que molt pocs sabem el que és realment. Per això, ens hauríem de preguntar, ‘’Què és l’anorèxia?’’, ‘’Què la provoca?’’
L’anorèxia és una malaltia que la pateixen majoritàriament les dones (adolescència). Tot i així, també hi ha casos d’homes que pateixen trastorns alimentaris. Es caracteritza per una por intensa de guanyar pes i per una percepció del propi cos que fa que la persona que la pateix es vegi grassa fins i tot quan el seu pes està per sota del normal. Produeix una percepció del propi cos distorsionada, deshidratació, fatiga...
Aquesta malaltia pot ser provocada per diferents causes com ara depressió, aïllament per cridar l’atenció, per dietes innocents etc. Tot i així, en opinió de moltes persones, la culpa és dels mitjans de comunicació, ja que cada dia transmeten missatges de físics perfectes utilitzant actrius i models extremadament primes. Tothom volem tenir un cos perfecte per lluir-lo a l’estiu, o anar a la moda amb roba ajustada que ens quedi bé i ens faci més guapos/as. No volem adonar-nos de que la realitat és la que veiem sempre, dia a dia, al carrer, a la nostra vida quotidiana, i no a la televisió o revistes, ja que el que fan és enganyar-nos amb photoshop o altres mètodes.
Perquè el model ideal de bellesa ha de ser el de les persones extremadament primes? Ens hauríem d’acceptar tal i com som, i deixar d’enganyar-nos nosaltres mateixos creient que algun dia podem arribar a ser algú que no existeix.
Per culpa de tots aquests mètodes que el nostre propi país ens està ensenyant dia a dia a través dels mitjans de comunicació, existeix l’anorèxia i moltes altres malalties relacionades, i el pitjor de tot això es que ningú s’adona moltes persones han mort.
Totes les persones, o quasi bé la majoria, hem sentit parlar sobre l’anorèxia i sembla ser que molt pocs sabem el que és realment. Per això, ens hauríem de preguntar, ‘’Què és l’anorèxia?’’, ‘’Què la provoca?’’
L’anorèxia és una malaltia que la pateixen majoritàriament les dones (adolescència). Tot i així, també hi ha casos d’homes que pateixen trastorns alimentaris. Es caracteritza per una por intensa de guanyar pes i per una percepció del propi cos que fa que la persona que la pateix es vegi grassa fins i tot quan el seu pes està per sota del normal. Produeix una percepció del propi cos distorsionada, deshidratació, fatiga...
Aquesta malaltia pot ser provocada per diferents causes com ara depressió, aïllament per cridar l’atenció, per dietes innocents etc. Tot i així, en opinió de moltes persones, la culpa és dels mitjans de comunicació, ja que cada dia transmeten missatges de físics perfectes utilitzant actrius i models extremadament primes. Tothom volem tenir un cos perfecte per lluir-lo a l’estiu, o anar a la moda amb roba ajustada que ens quedi bé i ens faci més guapos/as. No volem adonar-nos de que la realitat és la que veiem sempre, dia a dia, al carrer, a la nostra vida quotidiana, i no a la televisió o revistes, ja que el que fan és enganyar-nos amb photoshop o altres mètodes.
Perquè el model ideal de bellesa ha de ser el de les persones extremadament primes? Ens hauríem d’acceptar tal i com som, i deixar d’enganyar-nos nosaltres mateixos creient que algun dia podem arribar a ser algú que no existeix.
Per culpa de tots aquests mètodes que el nostre propi país ens està ensenyant dia a dia a través dels mitjans de comunicació, existeix l’anorèxia i moltes altres malalties relacionades, i el pitjor de tot això es que ningú s’adona moltes persones han mort.
dilluns, 10 de maig del 2010
És una vergonya l'alimentació d'avui en dia
Funcionen totes les dietes que recomanen? Són eficaces, o només enganyoses? Això ningú ho sap, el que si que saben és que cada dia hi ha més gent que les fa servir.
Tant sols introduir la paraula dieta a internet ja en surten 25.700.000 resultats aproximadament. La gent passa d'un extrem a l'altre radicalment, que si l'anorexia, la bolimia, i ara l'obesitat. I sabeu per què és causat tot això? Principalment pels mals hàbits alimentaris que té la gent avui en dia, pel seu estil de vida sedentari i per la baixa autoestima que tenen. Santa paciència, i a sobre la gent s'empassa totes les dietes, que l'únic a que ajuden és a mantenir i no augmentar la seva massa corporal.
La "comida basura", els establiments de menjar ràpid, un dels països més poblats, etc. Tot això ens porta a Estats Units, el segon país amb el tant per cent d'obesitat més alt, amb un 27,7 % en els homes i un 34 % en les dones.
Tant sols introduir la paraula dieta a internet ja en surten 25.700.000 resultats aproximadament. La gent passa d'un extrem a l'altre radicalment, que si l'anorexia, la bolimia, i ara l'obesitat. I sabeu per què és causat tot això? Principalment pels mals hàbits alimentaris que té la gent avui en dia, pel seu estil de vida sedentari i per la baixa autoestima que tenen. Santa paciència, i a sobre la gent s'empassa totes les dietes, que l'únic a que ajuden és a mantenir i no augmentar la seva massa corporal.
La "comida basura", els establiments de menjar ràpid, un dels països més poblats, etc. Tot això ens porta a Estats Units, el segon país amb el tant per cent d'obesitat més alt, amb un 27,7 % en els homes i un 34 % en les dones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
