Que tinguem sort!

Avui és el primer dia que el nostre institut ja no és pròpiament el Cristòfol Ferrer. S'obre un nou camí ple d'incerteses i ple d'oportunitats. Crec en els orígens i ja començava a agafar una mica de carinyo a aquest edifici, a aquests companys i companyes i aquesta manera de fer... però sóc optimista de mena, o sigui que estic convençut que l'institut que neix avui, l'Institut Premià de Mar, serà tot un èxit i formarà milers de premianencs i de premianenques com a estudiants i com a persones.
Aquest serà l'últim article d'Actualitat CF, el vull dedicar als reporters i reporteres que m'han ajudat a gestionar-lo aquests dos últims cursos. No ens hem mort d'èxit, això sembla clar, però hem fet cosetes prou interessants. Espero que també hàgiu après una mica.
Moltes gràcies a tots i totes i fins el mes de setembre.

Joan Marc

Manel Totajada "És negoci, sobretot de cara el public jove"

Fàtima El Hanini
Avui faré una entrevista el Manel Tortajada.El Manel Tortajada és un dels professors que porta més temps impartint classes al nostre centre, el Cristòfol Ferrer. És professor de música i també ha donat classe d'altres matèries, com per exemple llengua catalana.
F : Quants anys portes impartint classes en aquest centre?

M :Buff...no ho sé em sembla que dotze o tretze anys.
F: Has estat en altres escoles ?

M : Sí, en una.
F: Quina consideres que t'agrada més ?

M: No ho sé ,però cadascuna té les seves característiques interessants i que agraden més .Però aquesta no està malament.
F:Què volies ser de petit?

M: No en tenia ni idea.
F: De petit t'agradava la música ?

M: Sí. M'agradava molt.
F: Per què vas escollir ser professor de música ?

M: Doncs, per dues raons: la primera per les condicions laborals pel tipus de feina que tenim els funcionaris, i segona per un cert interès en el món de la pedagogia.
F:Que t' hagués agradat ser, si no fossis professor de música ?

M: Molt difícil de decidir perquè es difícil escollir una professió i també has de conjugar la teva capacitat amb els teus interessos i amb les oportunitats que se t'obren.
F :Què vas estudiar per ser professor de música?

M: Doncs, vaig estudiar música, però per entrar en les oposicions vaig utilitzar el títol de llicenciat en dret .
F :Quins instruments toques?

M: Toco la bateria i els instruments de percussió en general.
F :Quins instruments t'agradaria tocar ?

M: M'agradaria tocar tots els instruments menys la gralla , en general tots són meravellosos.
F :Has tocat alguna vegada en una orquestra ?

M: Sí moltes vegades, vaig estar tocant molts anys en una orquestra simfònica.
F:Quina música t'agrada?

M: Bàsicamnet el Jazz i el flamenc.
F: Quin és el teu grup favorit ?

M: El meu grup favorit és un pianista que es diu Keyth Jarrett.
F: Què penses sobre el fenomen del Justin Bieber?

M: És una mostra més que el negoci s'imposa per damunt dels altres paràmetres... És negoci, sobretot de cara al públic jove.
F: Què en penses sobre la fusió dels dos centres: l'Ies Cristòfol Ferrer i el Serra de Marina ?

M: Primer que és una imposició de l' administració sense tenir en compte l'opinió dels dos centres, segon que farà falta dos anys per adaptar-se i finalment que és probable que algunes coses funcionin bé i algunes malament.

expectatives i realitats

Aquest passat divendres 13 de maig, el dia del 30é aniversari del nostre institut durant la celebració es va fer l’ultima conferencia sobre “El paper de la formació acadèmica per a la vida laboral: expectatives i realitats”,experiències professionals d’antics alumnes.

El nostre estimat professor Joan Marc els hi va donar la benvinguda i a continuació els va presentar per ordre de promoció:

· Joan Gil Lopez

· Noemí Juaní Ramon

· Neus Serra

· Clara Ferrer

· Joan Ribet Casademunt

· Alex Ramírez Marín

· Lluis Garcia Jiménez

En Joan Gil va estudiar en el primer grau de formació Professional en la Branca d’automoció i segon grau d’Electrònica, i actualment treballa de director a la Universitat Politècnica de Mataró. Segons ell en aquesta escola va aprendre moltíssim i va trobar la confiança en si mateix.

La Noemi Juaní que va estudiar en la branca Administrativa i actualment es Directora General del Col·legi d’Advocats de Barcelona. El que mes recorda ella del seu pas per l’ institut es el treball de recerca, diu que va aprendre a buscar informació per si sola , havia d’anar fins a Barcelona picant portes,..

La Neus Serra va estudiar batxillerat científic- tècnic, i actualment treballa de Manager d’un multinacional de calefacció. El que més recorda són les classes d’informàtica perquè eren les que més li agradaven i el viatge a Madrid amb la Marta Gallart.

Clara Ferrer va fer 3er i 4art, Batxillerat social, actualment treballa al Consell Comarcal del Maresme, al Servei Comarcal de Joventut. Li agradava molt la filosofia amb el Carnero.

Joan Ribet Casademunt va fer el batxillerat Humanístic, actualment s’està preparant per les oposicions de professor de secundària de geografia i història.

Alex Ramírez Marín va estudiar delineació, els seu actual treball d’arquitecte tècnic de l’ajuntament de Premià de Dalt.

Lluís Garcia Jiménez va estudiar delineació, la seva feina actual és d’arquitecte de l’ajuntament de Premià de Dalt.

En definitiva que tots i cada un d'ells recorda el centre i l'estança com a un record positiu en les seves vides, on van apendre moltissimes cosses i van fer grans amistats.

Hady Camara & Hannae Elmouden

Lola: "Tot canvi pot ser una oportunitat per millorar"

La Lola és una professora nova d'aquest any, però que s'ha guanyat l'hospitalitat de tots els seus alumnes del centre.

Marta Bodas i Laia Sales

ML: De què ets professora?

L: De biologia, sóc biòloga però a vegades em fan fer classes de matèries properes com física, química, i aquest any m’ha caigut una optativa que és informàtica.

ML: Per què vas decidir ser professora?

L: Crec que és una cosa que tenia clara des de petita perquè sempre m’agradava ajudar a les meves companyes amb els deures i els explicava coses i a l’estiu feia clases particulars… Vaig estudiar biologìa però al final vaig veure que el que m’agradava era l’ensenyament.

ML: A quina edat vas començar a exercir aquesta professió? I ara quants anys tens?

L:A la primera escola vaig començar als 25 anys. I ara en tinc 39 anys.

ML: A quina escola o institut?

L: Vaig començar a una escola privada, Sant Miquel a Barcelona i, al cap de dos anys, vaig passar a la pública.

ML: Vas tenir algun problema per adaptar-te a l'àmbit escolar?

L: No, els primers anys són fantastics perquè estas molt il.lusionada.

ML: Algun cop t'has parat a pensar a canviar de professió?

L: Sí, molts cops. Però em ve per èpoques, hi ha algunes que no canviaria aquesta professió per res, hi ha unes altres que si però no és un desig tan gran com per canviar.

ML: Estàs d'acord amb el criteri d'avaluació d'aquests institut?

L:És un tema molt delicat però que no és algu que decideix aquesta escola, ve del sistema educatiu, cada professor si que ho pot canviar una mica, però no molt més, podem fer algun treball o examen però poc més.

ML: Estas d'acord amb la fusió dels dos centres?

L: A mi, d’entrada el centres tan grans no m’agraden, jo crec que és millor un centre petit on tothom es conegui, que tots els professors coneguin als seus alumnes i els puguin cridar pel seu nom, que el pugui ajudar si té algun problema, tampoc estic en contra de la fusió perquè aportarà coses positives de renovació, canvis,etc. Tot canvi pot ser una opotunitat per millorar.

ML: Què prefereixes, ESO o Batxillerat per fer classes?

L: Sempre he fet ESO però preferiría fer batxillerat, perquè podría donar més nivell a les meves clases, l'ESO és més pesada ja que els alumnes són més difícils però tenen aquest punt divertit per aprendre.

ML: Li recomanaries als teus alumnes ser professor?

L: Si de debó vol ser profesor que no ho dubti, però si no sap ben bé què fer, no li recomano.

El blog guanyador "Aracne fila i fila" !

Amics lectors pareu molta atenció. Segur que us preguntareu què és això del blog guanyador, doncs mireu, la Margalida Capellà professora de llatí i grec del nostre institut té un bloc que publica articles interessants sobre les matèries que ensenya, però no només és dedicat als alumnes sinó per a tots aquells a qui interessi. S’ha guanyat el premi a causa de la presentació del bloc , per tot allò que s’ha publicat i pels comentaris que deixa la gent d’arreu. Així doncs el 7 de Maig els van enviar un correu per part d’educació i tecnologia, dient que havien guanyat el V Premi Espiral d’ Edublogs 2011 en la categoria de batxillerat.

Aracne fila i fila és un bloc amb tot tipus d’articles i enllaços interesants, l’objectiu que té la Margalida és que els alumnes pengin els seus treballs perquè així els aficionats pugui comentar-ho. Per tant, també podem dir que la finalitat del bloc és poder ensenyar als alumnes d’una manera més dinàmica i més còmoda ja que ens belluguem per dins la xarxa i utilitzem la tecnologia d’una manera formativa i intel·ligent.

Georgina Tur

Wolfgang Simon: “El que més valoro dels meus alumnes és que els serveixi d'alguna cosa el que els ensenyo”

Wolfgang Simon, actualment director de l'institut Cristòfol Ferrer, va néixer a Sankt Ingbert (Alemanya).

MGB: Què opines de la fusió? Creus que funcionarà?

W: Penso que la fusió funcionarà però, com tots els projectes, té alguns avantatges com ara l'oferta i la demanda, i alguns inconvenients com que es reduirà la plantilla, és a dir alguns professors hauran de marxar.

MGB: Quin ha sigut el motiu d'ajuntar els dos instituts?

W: Principalment la falta d'espai, ajuntant els dos instituts es guanyarà espai per les tardes. També es canviaran les diferents imatges que hi ha en el poble dels instituts. Ara molta gent pensa que el Cristòfol té menys nivell educatiu i amb la fusió aquesta idea canviarà. A més hi ha causes econòmiques ja que s'estalviaran un equip directiu.

MGB: Quins seran els teus plans ara que no seràs director? Ho trobaràs a faltar?

W: Home, enyoraré ser director, però en el nou institut formaré part de l'equip directiu com a coordinador pedagògic. També seré professor d'educació física i, si és necessari, puc donar classes d'alemany.

MGB: Quins motius et van portar cap a Premià? Creus que vas actuar bé?

W: Doncs primer vaig arribar a Barcelona, amb una beca d'estudis de física per un any. Després d'aquest any ja no volia tornar a Alemanya, així que em vaig quedar aquí i vaig acabar els estudis. Ara visc a Vilassar i estic molt content d'estar aquí.

MGB: Quins van ser els motius pels quals et vas fer professor?

W: Sempre havia donat classes de judo mentre estudiava i m'agradava, a més havia estat director d'un club de tennis i també m'agradava gestionar.

MGB: Què és el que més valores dels teus alumnes? I dels teus companys?

W: Dels meus alumnes el que més valoro és que els serveixi d'alguna cosa el que els ensenyo, i dels meus companys que hi hagi un bon ambient de treball i que actuïn com jo.

MGB: Què és el que més valores de la teva vida?

W: A nivell professional el que més valoro és que una de les meves aficions, l'esport, s'ha convertit en el meu treball; i a nivell professional el que més valoro és la meva afició per viatjar, ha sigut un encert!

MGB: Quines diferències hi ha entre l'escola alemanya i la d'aquí?

W: Doncs abans si que era més diferent, l'escola alemanya era més estricta, però avui en dia no hi ha moltes diferències. Tot i així m'agrada l'escola alemanya perquè tenen les tardes lliures i les classes són més curtes.

MGB: Va ser difícil adaptar-te, quan vas arribar a Espanya?

W: No va ser gens difícil ja que els companys em van acollir molt bé i l'idioma el vaig apendre molt ràpid.

MartaGinaBerta

Esther Farriols: "..........................................................."

L’Esther Farriols és una professora de català del nostre centre, Cristòfol Ferrer. Viu a Premià de Mar i té dos fills; una noia d’un any més que nosaltres i un noi d’un any menys. Fa classes a la ESO i a Batxillerat, i és una bona professora perquè valora l’esforç dels alumnes i ensenya molt bé els continguts de les seves classes.

Paula Divins i Mariona Anguera

Quants anys fa que estàs en aquest centre? I quants en tens ara?

Fa 6 anys que treballo al Cristòfol Ferrer i ara mateix tinc 47 anys.

Prefereixes fer classe a batxillerat o a la ESO? I per què?

En general, prefereixo fer classes a batxillerat, perquè així ho faig de manera més tranquil·la.

Com organitzes les teves classes?

Les organitzo segons el nivell, l’horari i el curs. Faig una part teòrica i una part pràctica i, si són classes finals, només pràctica.

Quin tipus de llibres t’agrada? I de pel·lícules?

El que més m’agrada són les novel·les, i de cinema m’agraden les pel·lícules de Woody Allen, el cinema anglès i el cinema francès.

Que valores més en un alumne?

El que més valoro es que sigui una persona honesta, s’esforci, sigui un bon company, treballi tant com pugui i sigui una bona persona.

Tens bona relació amb tots els teus companys?

Si, m’agrada molt la relació que tinc amb els companys d’aquest centre.

Has tingut mai algun problema greu amb algun alumne?

Si, n’he tingut algun que altre.

Estàs contenta amb la teva feina? I amb el teu sou?

Amb la meva feina si que ho estic bastant, però amb el meu sou no tant, podria ser més alt.

Quan eres petita volies ser professora de català? Què, sinó?

No, no em passava pel cap això de ser professora de català. Primer volia ser cantant i quan era més gran periodista però finalment vaig fer magisteri en comptes de periodisme.

Que t’agrada més de la teva feina?

El que més m’agrada de la meva feina és el tracte amb la gent i la igualtat amb tothom.

Per què els teus fills van al cole del costat? Què passarà amb la fusió?

Perque vagin a un institut diferent que jo, ja que es millor que pares i fills o familiars no estiguin en una mateixa classe, si el cas hagués sigut que jo hagués treballat al Serra, els meus fills estudiarien aquí al centre.

Amb la fusió haurem d’anar tots tres al mateix centre encara que jo no crec que els faci cap classe. Serà un canvi complicat i intentaré evitar-los tant com pugui.

Que t’agrada més del teu poble?

Que està a la vora del mar, és un poble petit però té gairebé tot el que necessito i si no ho té puc anar als pobles i ciutats d’aprop perquè està al costat de tot.