Marta Gallart: "Si els alumnes reconeguéssiu l’autoritat, tinguéssiu respecte cap al professorat i tinguéssiu ganes d’aprendre coses, seria ideal."

La Marta Gallart és una de les professores que més anys porta ensenyant en el Cristòfol Ferrer. Imparteix classes de Ciències Socials i Història de l'art. Gràcies a la seva col•laboració, s'ha pogut dur a terme moltes de les activitats proposades pel centre. Si vols saber més coses d'ella, només cal que segueixis llegint!
Julieta & Melany



QÜESTIONARI

MJ: Hola, bon dia venim de l’optativa d’ ACTUALITAT CF i et voldríem fer unes quantes preguntes sobre la teva professió i tu.

MJ: Quina carrera has estudiat? I ens podries explicar els teus motius?
Marta: Doncs... vaig estudiar filologia i lletres que és una carrera que abans incloïa geografia, història de l’art... I el motiu principal va ser per què vaig tenir una professora a Batxillerat que em va agradar molt com explicava. Es deia Consuelo.

MJ: Has estudiat alguna carrera més, a part de la que ja coneixem?
Marta: No,no. Jaja

MJ: Va ser fàcil els teus començaments com a professora?
Marta: Gens fàcils, molt difícils, molt difícils, per què treballava moltes hores i amb molts grups.

MJ: En quins instituts has treballat? I en quin t’has sentit més còmode?
Marta: Només en aquest, porto 30 anys treballant aquí i des de llavors no m’he mogut mai.

MJ: Si no haguessis pogut estudiar el que tu desitjaves, quina altra professió haguessis exercit?
Marta: (Pensant) M’hagués agradat treballar en un museu, per exemple.

MJ: De petita, t’imaginaves impartint classes d’Història?
Marta: De petita volia ser física nuclear! (Riure)

MJ: Quines llengües estrangeres has estudiat? I Quina penses que és més fàcil?
Marta: He estudiat anglès i francès. La més fàcil, doncs, francès.


MJ: Com consideres l’ensenyament respecte els altres països menys desenvolupats?
Marta: A veure... Estem millor que en altres països, però podríem estar molt millor.

MJ: Quan anys portes donant classes al Cristòfol Ferrer?
Marta: 30.

MJ: Després d’estar tants anys impartint classes, quina és la impressió que et causa aquest institut?
Marta: Estic molt còmoda. Conec a la gent, sempre dono classes a alumnes de la mateixa edat. Sempre tenen la mateixa edat, però jo no... Cada any, un més...

MJ: En quina matèria t’és més fàcil moure? En Ciències Socials o Història de l’art?
Marta: Totes dues.

MJ: Quin temes t’agraden més explicar?
Marta: Història contemporània.

MJ: Que sents quan els alumnes no t’escolten quan expliques alguna cosa?
Marta: Buff.. Frustració, molta frustració. Sento que parlo amb les parets, això que us dic sempre.

MJ: Tens preferències a l’hora d’avaluar?
Marta: No... el que passa que el que si és veritat, és que quan un alumne es comporta correctament sempre se li té en compte a l’hora d’avaluar, per què si el pots ajudar, l’ajudes. En canvi si no fa cap mèrit, se li posa la nota que toca. Alumnes de confiança, en el meu cas.

MJ: Les relacions alumne-professor han canviat bastant al llarg del temps, ara els alumnes tenen unes actituds més agressives i sense respecte. Què penses de tot això?
Marta: Depèn. No tots sempre són així. Hi ha alumnes molt correctes i d’altres insuportables.

MJ: Com creus que podrien millorar les relacions entre alumne i professor?
Marta: Si vosaltres els alumnes reconeguéssiu l’autoritat i tinguéssiu respecte cap al professorat i tinguéssiu ganes d’aprendre coses, seria ideal.

MJ: Creus que ara hi ha menys alumnes que no acaben l’ESO? Per què?
Marta: Doncs, no ho sé... No... Respecte abans... Penseu que l’ESO existeix només fa 15 anys...

MJ: Amb qui tens millor relació a l’ institut?
Marta: Doncs... amb els companys del departament i d’altres. Companys de guàrdia, equip directiu...

MJ: Has arribat a tenir algun conflicte amb algun company de feina?
Marta: Sí! Però permeteu-me que m’ho reservi.

MJ: Algun cop has participat en l’equip directiu? T’hagués agradat fer-ho?
Marta: Sí, vaig fer 3 anys de cap d’estudis quan hi havia Formació Professional.

MJ: Creus que el teu salari es el correcte per tot el treball que fas?
Marta: A veure, abans de les retallades creia que era un salari correcte, però ara el preu per hora no em surt, eh. Treballem massa hores.

MJ: S’apropa la fusió del centre amb l’IES Serra de Marina. Què penses de tot això?
Marta: Aii.. Podeu dir que rebufo. Pot ser interessant, però és complicat.. Sí.

MJ: Creus que serà bo aquest nou ‘’experiment’’?
Marta: Pot ser bo, però complicat; Em reitero.

MJ: Penses que t’afectarà amb diferents punts negatius?
Marta: No... (Pensant) Negatius no crec.

MJ: Sabem que ets una de les organitzadores del 30è aniversari del centre. En què consisteix?
Marta: Doncs, hem organitzat un cicle entre 9 - 10 persones. Parlarem del llenguatge educatiu del s. XXI, molt interessant. Hem preparat un llibret commemoratiu, exposicions, fotografies, i farem una festa el divendres 13 de maig aquí a l’ institut.

MJ: Després de tant de temps treballant al Cristòfol Ferrer, quins són els canvis que més tan arribat afectar professionalment?
Marta: Mm.. Potser el canvi de la FP a l’ESO.


MJ: Després de 30 anys, creus que les instal•lacions del Cristòfol Ferrer són les correctes?
Marta: Bé, les instal•lacions envelleixen, però la dotació del Cristòfol Ferrer és molt completa. Els ordinadors funcionen, hi ha connexió a Internet, amb això estem molt ben dotats.

MJ: Poc a poc s'està introduint a les escoltes innovacions tecnològiques que faciliten alhora de l'ensenyament. Hi estàs d'acord?
Marta: No totes les innovacions tecnològiques ajuden a aprendre més, crec.

MJ: Cada vegada els llibres s'estan quedant al marge, i són els ordinadors els que predominen a les classes que et sembla la idea de que els alumnes fessin classe amb un netbook?
Marta: No la veig clara. Crec que els alumnes estan hores i hores davant de l'ordinador i que de tant en tant agafar un llibre no els donaria al•lèrgia.

MJ: Per finalitzar, voldries afegir algun comentari sobre l’entrevista?
Marta: No, trobo que heu fet unes preguntes molt intel•ligents i que si en un futur voldríeu ser entrevistadores us aniria bé. (Riures). Ah! Gràcies per haver-me escollit a mi.