140 milions de dones han patit una mutilació genital

M'agradaria que llegíssiu aquesta notícia del diari ARA.
La veritat és que només aturant-nos una estona davant de notícies com aquestes podem valorar mínimament el món que ens han deixat els nostres pares, mares, avis i besavis...i potser no queixar-nos de petites coses.

DIARI A FRANÇA

Aquí teniu un tros d'un petit diari escrit durant unes colònies dels alumnes del centre. La seva experiència per Carcassonne va ser molt divertida i emocionant. Expliquen totes les activitats que van poder realitzar, encara que van trobar-se amb inconvenients que no li van permetre fer-les totes.
Escriure aquest tipus de diaris em sembla bastant interessant, ja que amb el pas del temps, pots tornar a llegir-lo i recordar vell temps, emocions, i llocs inolvidables.

DIARI A FRANÇA:
Dia 23 d'abril: després de tants dies d'espera, per fi ha arribat el dia. Vam sortir de Premià a les 8h. en direcció a Carcassonne. Al cap de tantes hores a l'autocar vam parar a la Jonquera per fer un mos. En arribar a Carcassonne, només veure la porta del castell ens vam quedar bocabadats. Alguns vam anar al Museu de les tortures i altres es van dedicar a comprar. Després vam anar a dinar per lliure. Finalment vam arribar a la regió de Lot, entre les muntanyes hi vam trobar "les amis du célé". En havent sopat, vam jugar amb els francesos que hi havia allà.

Dia 24 d'abril: al matí vam fer les activitats corresponents a cada grup. Les activitats proposades eren: escalada, bici, espeleogia i canoa. L'activitat de bici va ser molt divertida. Malgrat les experiències que vam passar, és a dir, les pujades, les baixades i les caigudes, ens ho vam passar d'allò més bé. Però, el grup del nois no va poder fer l'activitat de les canoes ja que el nivell de l'aigua del riu era massa alt.

Viatge inolvidable I

Després de tants dies d’espera els alumnes del Cristòfol Ferrer van fer un viatge a Carcassone. L’article explica el guió de la sortida, que van fer, anècdotes, i inconvenients. Primer de tot, es narra el primer dia i finalment el segon. Un viatge tan divertit, a un lloc, tan maco... A qui no li agradaria anar?

Diari de França 1
Dia 23 d’abril: després de tants dies d’espera, per fi ha arribat el dia. Vam sortir de Premià a les 8 h en direcció a Carcassonne. Al cap de tantes hores a l’autocar vam parar a la Jonquera per fer un mos. En arribar a Carcassonne, només veure la porta del Castell ens vam quedar bocabadats. Alguns vam anar al Museu de les tortures i d’altres es van dedicar a comprar. Després va manar a dinar per lliure. Finalment vam arribar a la regió del Lot, entre les muntanyes hi vam trobar ‘’les amis du célé’’. En havent sopat, vam jugar amb els francesos que hi havia allà.
Dia 24 d’abril: al matí vam fer les activitats corresponents a cada grup. Les activitats proposades eren: escalada, bici, espeleologia i canoa. L’activitat de la bici va ser molt divertida. Malgrat les experiències que vam passar, és a dir, les pujades, les baixades i les caigudes, ens ho vam passar d’allò més bé. Però, el grup dels nois no va poder fer l’activitat de les canoes ja que el nivell de l’aigua del riu era massa alt.

Melany Sors,

Viatge inolvidable II

A continuació, apareix una crònica de Laia Oró, Agar Penalva i Natalia Martín. Tracta sobre un viatge a França, es com l’article anterior, però, en canvi, està més desenvolupat i amb més informació. Es pot veure reflectit l’alegria dels estudiants a l’hora d’escriure’l. Està organitzat en tres parts: Dia 25 d’Abril, dia 26 i finalment, dia 27. Qui no ha anat algun cop de colònies i ha escrit lo ve que s’ho ha passat?

Diari de França 2
A la tarda vam arribar al museu de Pech Merle i vam baixar a la cova Prehistòrica amb pintures rupestres . A la nit vam fer una mena de discoteca amb els francesos. Va ser molt divertit, va ser una nit molt emocionant.
Dia 25 d’Abril: al matí vam anar a visitar la ciutat Rocamadour. Per dinar vàrem fer un picnic i després vam anar a les coves de Goufre de Padirac. Aquestes coves amaguen d’un riu subterrani el qual vam navegar amb unes barques. Després vam anar a un poble anomenat Sarlat on hi vam sopar. Alguns vam anar a sopar a una parada ‘’cutre’’, però amb unes dependentes molt simpàtiques, i quan vàrem marxar ens van regalar un ‘’barba a papa’’ (núvol de sucre).
Dijous 26 D’abril: les activitats proposades es van dividir entre el matí i la tarda i eren: canoa, espeleologia i escalada. La canoa va ser una de les coses més divertides. Vam fer 6 km riu endins. Alguns, els més atrevits, ens vam tirar i vam fer la major part del recorregut nedant gràcies als vestits de neoprè. L’espeleologia va ser una activitat inoblidable. Ens vam ‘’enguarrar’’ molt i va ser una mica asfixiant, ja que havíem de passar per forats molt petits i estrets. L’escalada va ser una activitat de risc però molt divertida. Després vam anar a St. Cirq-Lapopie un poble d’allò més artesà. A la nit vam tornar a fer discoteca i va ser més lent i intens....
Dia 27 d’abril: en acabar l’esmorzar i ja fetes les maletes, ens vam acomiadar dels nostres amics i ‘’amors’’ francesos. Són súper enrotllats i simpàtics. Vam parar al canal du Midi i vam acabar de gastar els nostres estalvis i...........................
VAM ARRIBAR A PREMIÀ !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Contents però amb moltes ganes de tornar. Crònica de Laia Oró, Agar Penalva i Natalia Martín.

Melany Sors,

Diferents maneres d'ensenyament

L’article d’opinió que es mostra a continuació tracta sobre l’evolució de l’ensenyament.
Un equip docent posa en qüestió, que la majoria de preocupacions dels futurs professors serà ‘’la evolució d’un problema matemàtic’’.
Apareixen diferents formes d’ensenyament dels anys 1950, 1960, 1970, 1980 i 1990, mostrant com cada vegada es compliquen més les coses, o més ben dit, com cada dia es tornen més inútils.

El problema

La reforma de la enseñanza está lejos de alcanzar unanimidad. Un grupo de docentes de mu alto nivel se ha inclinado a indagar una cuestión que preocupa a la mayoría de los futuros profesores: la evolución de un problema matemático.

Esta comparación os podrá ayudar a centrar la cuestión:
Enseñanza 1950: Un campesino vende un saco de patatas por 1000 pesetas. Sus gastos de producción se elevan a los 4/5 del precio de venta. ¿Cuál es su beneficio?

Enseñanza tradicional 1960: Un campesino vende un saco de patatas por 1000 pesetas. Sus gastos de producción se elevan a los 4/5 del precio de venta, ésto es, a 800 pesetas. ¿Cuál es su beneficio?

Enseñanza moderna 1970: Un campesino cambia un conjunto P de patatas por un conjunto M de monedas. El cardinal del conjunto M es igual a 1000 pesetas y cada elemento P€M vale 1 peseta. Dibuja 1000 puntos gordos que representen los elementos del conjunto M. El conjunto F de los gastos de producción emprende 800 puntos gordos del conjunto M. Representa el conjunto F como subconjunto del conjunto M y da la respuesta a la cuestión siguiente: ‘’ ¿Cuál es el cardinal del conjunto B de los beneficios?’’ Dibujar B en color rojo.

Enseñanza renovada 1980: Un agricultor vende un saco de patatas por 1000 pts. Los gastos de producción se elevan a 800 pts. y el beneficio es de 200 pts. Actividad: subraya la palabra patata y discute sobre ella con tu compañero.
Enseñanza reformada 1990:

El tío Evaristo labriego burgues latifundista i intermediario es un kapitalista insolidario que sanriquezido con 200 pelas al bender espekulando un costal de patata. Analiza el testo y vusca las faltade sintasi dortografia de puntuacion y deseguido di lo que tu digieres de estos avuso antidemocraticos.

Grupo de redacción pedagógica
ROSA INSENSATA

Melany Sors,

L'esperat Homenatge

L'article es divideix en dues parts, la primera explica com va anar l'homenatge a Miquel Martí Pol. El qual va ser un èxit, gràcies als seus poemes acompanyats de música, posada per els alumnes amb l'ajuda del professor Manel Tortajada. La segona part, explica com es va dur a terme l'entrega de premis i els guanyadors del treball de recerca i el crèdit de síntesi.

Homenatge a l'institut a Miquel Martí Pol

Els proppassats 16 i 18 de desembre, pocs dies després del decés del poeta, tot coincidint amb la darrera setmana de classe abans de Nadal, el departament de llengua i literatura catalana va organitzar un homenatge a Miquel Martí i Pol, algunes de les fotografies del qual podeu veure en portada i contraportada. A hores d'ara, amb tot el que hem pogut sentir i llegir arran de la seva mort, no cal cercar explicacions que justifiquin l'homenatge. S'havia de fer i se'n tenien moltes ganes. Cal agrair a tothom que hi va col·laborar la seva generositat, tanmateix hauria estat impossible d'aconseguir el clima de sensibilitat i poesia necessari sense la música que hi van posar els estudiants que, entre lectura i lectura dels poemes, interpretaren excel·lentment una selecció de peces justes i adequades a cada moment. Al capdavant de tots, en Manuel Tortajada, professor de música, cal agrair-li, doncs, l'art, la feina i el suport. Igualment, a tots els participants en les lectures, que s'hi van lliurar no solament amb interès i serietat, sinó amb gust i sensibilitat. Finalment, hem d'agrair al públic, és a dir, els estudiants que hi van assistir, tant l'atenció com el comportament respectuós i cooperador, atès que tampoc no era fàcil d'estar-se en aquella sala d'actes plena de gent a vessar, acalorats i estrets.

Calaix de sastre

El passat dia 11 de Setembre es va celebrar el concurs de treballs de recerca i crèdit de síntesi organitzat per l' A.E.C.C (Associació d'Estudis Científics i Culturals).

Els guanyadors dels treballs de recerca tenien com a regal 90, en forma de val per adquirir material informàtic o llibres a escollir, en canvi, els alumnes dels IES de 1er, 2on, 3er i 4rt d' ESO, van ser obsequiats amb un petit regal per cada un dels membres de cada grup.

Finalistes i guanyadors del treball de recerca de l'IES Cristòfol Ferrer.

Els finalistes:

LLEGIR EL ROMÀNIC

Un Art a l'abast de tothom. Autor: Joan Ribet Casademunt

TOMÁS ALVA EDISON

El gran creador de somnis. Autora: Nuria Faust Solernou

MATEMÀTIQUES LÚDIQUES Autora: Alba Mora

La guanyadora:

ELS ANTROPÒNIMS A L'IES CRISTÒFOL FERRER

Autora: Georgina Gómez

Guanyadors del crèdit de síntesi

2on ESO IES Crostòfol Ferrer

Autores:

Anna Torrente

Laia Castro

Lara Martín

Mónica Sánchez

Míriam Álbarez

Sònia Casasola

Ja fa 15 anys

L’article el va escriure la Marta Gallart pels 15 anys de l’Institut, per rememorar l’esforç que feia i havia fet la gent amb la qual va ser possible que aquest centre continués. També realça el fet de que molta gent va acudir a la celebració per retrobar antics companys o recordar moments passats. Però per sobre de tot dona les gràcies a tots aquells que en confiat en que el centre tirés endavant.

CRÒNICA D’UN ANIVERSARI

Avui hem celebrat els 15 anys del nostre Institut –ara li diem així, abans sempre li dèiem “l’escola”, ens semblava més adient pel que preteníem aconseguir: integrar, ajudar a formar com a persones als nois i noies que passaven per les nostres aules. Però els temps canvien i avui dia “Institut” també ha de voler dir el mateix.

Tornant a la celebració... Avui hem aconseguit tenir un bon grapat d’ex-alumnes, ex-companys i amics que ens han donat una bona injecció de moral i de forces per continuar.

La nostra feina és ingrata, molts cops desagraïda en el dia a dia, ens sembla que el que fem no serveix per a gaire i que moltes vegades treballem per no res, però en dies així t’adones que potser alguna cosa positiva queda.

Els alumnes ja són grans i estan més o menys “situats” a la vida, recorden amb afecte el seu pas pel centre; tots s’han trobat il·lusionats per retrobar companys i amics i potser també els seus “mestres”.

Antics professors i professores amb els quals havíem perdut el contacte han volgut també venir a recordar amb nosaltres els anys –millors o pitjors- en que havien treballat aquí. I ho han fet amb respecte, amb enyorança alguns d’ells, ja que –malgrat que els professorat ha canviat molt amb el temps- aquí s’ha mantingut un cert caliu, una certa manera de fer les coses (no sempre del tot encertada, però sí amb la millor voluntat) que els ha deixat un pòsit en algun racó dels seus sentiments i del seu pensament.

No és hora de caure en la nostàlgia i la melangia. Estem passant moments difícils, moments de canvis profunds en el món de l’ensenyament i un acte com el d’aquest aniversari en ha de servir a tots plegats per renovar les forces, per evitar la temptació de sucumbir al desànim i al cansament. No es tracta de caure en cap triomfalisme sinó de mirar endavant. Però, deixeu-nos recordar el dia d’avui amb tendresa per haver retrobat alumnes, companys i amics que potser ens han volgut dir: Endavant! Fins ara no ho heu fet tant malament!

Quan celebrem els 25 anys en tornarem a parlar...

Marta Gallart

17 de maig del 1996

Entrevista a Toni Elias

Entrevista amb Toni Elias

El que llegireu a continuació és una entrevista que li vam fer al fabulós motorista Toni Elias, un especialista en circuits i sobre dos rodes. Es un noi molt simpàtic i un gran competidor de motos, ja des de petit tenia aquest hobbie i ara es un campió. Podreu saber més de la seva vida si llegiu aquesta interessantíssima entrevista. Us presentem una entrevista amb Toni Elias, jove pilot de motos manresà que enguany ha estat a punt d’endurse el titol de campio del mon del quart de litre.És un especialista en circuits i sobre dos rodes. Es un noi molt simpàtic i un gran competidor de motos, ja des de petit tenia aquest hobbie i ara es un "campió". Podreu saber més de la seva vida si llegiu aquesta interessantíssima entrevista.

1-Que tal ? com va desprès d’aquest interessantíssim mundial de velocitat de 125 c.c ?

Bé, molt be. Ara estic aquí uns dies a casa descansant.

2- Aquesta entrevista l fem perquè en el nostre institut pensem que com un noi tan jove haarribat on es ara. Amb quatre anys, no eres molt petit per muntar a una moto ?

Be, el meu avi corria en velocitat, el meu pare en MotoCross i quan jo tenia set mesos vaig agafar-la meva primera moto amb bateria, i quan tenia quatre anys la meva primera moto de veritat.

3-Despres d’aquesta petita introducció et volem felicitar per el teu triomf i per arribar tan alt com has arribat tu. Però com ho has fet per ser el nostre “ deu “ perquè hi ha molt nois i noiesque ens impressionen els teus viratges, corbes, acceleracions, etc.

Home deu no soc no, però be, porto corrents des de els sis anys fent carreres, tinc un pare doncs que te molta experiència, i ni que ell hagi corregut, doncs, en MotoCross, les carreres sempre son el mateix i m’ha pogut donar molt bons consells i ensenyar-me molt. I llavors no ho se,potser, totes les hores que he entrenat fa que ara sigui qui sóc i el equip que tinc.

4- Quan vas començar en aquest mon, tenies l’ajust de tota la família, o hi havia alguns familiars que no volien que seguissis els passos del teu pare ?

Sempre m’han donat suport, des de que em van regalar la primera moto han estat amb mi donant-me força i ajudant-me.

5- Que penses de l’equip Telefónica Movistar Junior Team? I de l’Alberto Puig ? i de l’Àngel Nieto ?

Estic content amb el meu equip i de l’Alberto, ara els nostres camins s’han de separar començaré amb l’equip d’Aprilia amb l’Àngel Nieto

6- T’agrada viatjar d’una punta a l’altre amb avió ? No t’avorreixes a l’avio ?

Bueno tampoc em molesta, intento descansar i dormir el màxim de temps possible per que no se’m faci tant pesat.

7- Quin és el circuit que més t’agrada? I el que menys ?

Penso que no hi ha cap circuit que no m’agradi però els que mes destaca es Suzuka.

8- Si poguessis demanar 3 desitjos que demanaries ?

Doncs demanaria se campió del mon, molta salut i alguna cosa inesperada.

500€ per deixar-te veure.

L'ajuntament ha decidit que les persones que van pels carrers de Barcelona tenen prohibit anar despullades o només amb la roba de bany. Aquesta nova norma, que encara no l'han fet oficial, es podria sancionar amb multes d'entre 120 i 500 euros.

Per mi, no és gaire sensat prohibir aquest tipus de coses que a part de no ser necessàries perquè la majoria de la gent no se li acudeix fer-les, molesta. És el nostre cos igual que qualsevol altre, i no hi hauria d'haver cap problema per lluir-lo. Oi que pots ensenyar la teva mà sense problemes? doncs la resta del cos igual. El que si és cert és que no és gaire comú passejar-se despullat pel carrer, però, tot i que hauria de sortir d'un mateix no fer-ho pel fet de que no és ètic, no tenen perquè prohibir-ho.

També diuen que aprop de les platges no s'imposarà aquesta norma, i això ja ho trobo més encertat perquè és una de les poques zones on es pot banyar la gent i, per tant, despullar-se o posar-se roba de bany. Només faltaria que ara, a les platges, t'haguessis de banyar tapat de cap a peus.

En conclusió, un no s'hauria d'haver de tapar ni avergonyir en cap situació del seu cos. I molt menys prohibir ensenyar-lo.