En aquella època no hi havia escoles, estaven en plena guerra. Cristòfol era una persona de conspiració Republicana. El van arrestar i el van enviar 2 o 3 anys fora. El van desterrar a Burgos per fer classe allà (1939). Al cap d'uns anys va tornar i es va instal·lar a la Gran via de Premià de Mar. Estava casat amb Doña Alfaro, una professora que tenia una escola femenina semiprivada. Tenien un fill. A Ferrer el van destinar a una escola de Premià de Dalt. Les aules eren llargues i hi havia 40 alumnes, dels 4 anys als 14. Ell es va fer un llibre, era com una enciclopèdia , aquell llibre anava per cursos. No es comprava, els feien ells mateixos, Cada alumne omplia la pagina i es feien el seu propi llibre d'apunts. Cada vegada era mes ample. Aquest sistema ho va inventar ell. Primer es feia en borrador i desprès es passava a net al llibre. Hi ha una frase molt curiosa que el hi deia ell : ( si algun dia entra algun home per la porta parleu en Castellà) ell donava les classes en català, però en aquella època estava prohibit. Era molt bon professor. Donava també classes de reforç, cobrava diners. Tothom que anava a classes amb ell sortia ben servit. El país anava evolucionant i era mes difícil trobar treball llavors que els pares i mares portaven als seus fills a les classes d' ell. El nom del nostres institut es degut a la seva “maestria” i humiltat.
dimecres, 17 de febrer del 2010
Sr.Cristofol Ferrer
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta publicació és interessant, per el nostre doc de gmail. Ja que ens aporta informació. Però és una mica aburrida per a la gent jove que entra a la revista.
ResponEliminaAquest text està molt bé. Comenta tota la vida de Cristòfol Ferrer, ja que en internet no surt gairebè res.
ResponEliminaXavier Hervás i Ricard Sendra
Aixó de que en aquella epoca no s'hi pogues parla en català, era molt injust!.
ResponEliminaEl nom de Cristofol ferrer sempre sera recordat ni que sigui poc.
ResponEliminaPol Sevillano. Pol Garcia.